Una recreació per a lectors madurs

Jordi Coca. La faula dels ocells grecs. Il·lustració coberta del mateix autor. Col·lecció L’Odissea. Editorial Empúries. Barcelona, 1997. A partir de 15 anys.

        “Segons com us ho mireu, aquesta és una història insòlita. I és insòlita perquè narra les aventures, i també les desventures, de dos ciutadans atenencs que, en un temps ara ja molt reculat, van decidir que es volien allunyar del poliqueteig i de les mil trampes legals que ofegaven Atenes, la bella ciutat que, en altres temps, omplia de joia el món grec." Així comença ‘La faula dels ocells grecs’. Debut gloriós i clàssic, mai més ben dit, de Jordi Coca, en la literatura per a joves.
        Ha avisat i qui avisa no és traïdor: "No en faré cap més, de juvenil." Bé, ja ho veurem. No es pot dir mai d’aquesta literatura no en faré. Com tampoc no es pot dir d’aquesta aigua no en beuré. El llibre de Jordi Coca, amb una il·lustració a coberta d’ell mateix que vol deixar entreveure uns traços gairebé rupestres, a mig camí entre els homes i els ocells, serveix perquè la col·lecció L’Odissea, de l'Editorial Empúries, replantegi novament el seu disseny. Fugir del blanc per tornar a la coberta plena, més pròxim al disseny de la col·lecció general de Narrativa de la mateixa casa.
        Jordi Coca arriba a L'Odissea —gairebé 100 números— de la mà del premi juvenil Ramon Muntaner. I ho fa amb una adaptació lliure, molt lliure, de la comèdia 'Els ocells', d'Aristòfanes (representada el 414 aC). Ho fa en un moment oportú perquè, no fa gaires setmanes, aquí mateix, comentava la denúncia feta per Miquel Desclot pel fet que el jurat del premi Folch i Torres li havia retirat un original recreant 'La flauta màgica', de Mozart.
        Ara, el cas és a la inversa. El jurat del premi Ramon Muntaner (Josep Maria Fonalleras, Xavier Folch, Vicenç Pagès, Quim Monzó i David Cirici) dóna per bona una versió d''Els ocells', d'Aristòfanes, presentada en forma narrativa i no teatral. Coratge de l'autor, coratge del jurat i coratge de l'editor. Tres coratges en un. Perquè ‘La faula dels ocells grecs’ no és una novel·la a l’estil Jostein Gaarder, autor més aviat planer, anecdòtic i recreador també de teories filosòfiques, religioses o històriques, com per exemple ha tornat a fer amb la seva última entrega, ‘El misteri de Nadal’ (Empúries, 1997).
        La versió narrativa de Jordi Coca d'aquesta comèdia d'Aristòfanes és més aviat respectuosa amb l'època i l’autor de qui manlleva l’original. I sobretot és respectuosa amb la visió que Jordi Coca sembla que tingui de la versió escènica, de la qual s’allunya, però sense deixar els diàlegs i els moviments que la comèdia exigeix i que la narrativa manté.
        Jordi Coca ha fet, em sembla, una versió amb voluntat didàctica. Definició que no m'agrada ni pintada, però que en aquest cas és imprescindible d’esmentar. Si Jordi Coca hagués volgut fer una novel·la estrictament "juvenil", hauria inventat un argument i uns personatges. En canvi, s'esforça a fer actuals, legibles, entenedors, els personatges d'Aristòfanes. Una mica com ha fet Maria Àngels Anglada, però, en el cas de Coca, sense pretendre fer accessible el text, com ella, als més joves.
        ‘La faula dels ocells grecs’ és un relat per a lectors madurs. Joves, si voleu, però madurs. Ja se sap que avui, la joventut arriba als trenta llargs. Un excel·lent complement, de segur, de les incursions acadèmiques en els mites grecs. I, no cal dir-ho, un llibre per als adults, publicat —l'editor sabrà per què— en una col·lecció com la de L'Odissea, per a joves, que recull els gèneres més diversos.

Suplement Cultura diari AVUI, 8 gener 1998