Per escoltar

Josep M. Espinàs. Viatge a la Lluna. Música de Xavier Montsalvatge. Jean de Brunhoff. Història de Babar. Música de Francis Poulenc. Josep Dolcet i Llorenç Caballero, sobre un poema d’Apel·les Mestres. Liliana. Música de Salvador Brotons. Traduccions de Jaume Creus, Rafael de Penagos i Teresa Güell. Il·lustracions llibret CD de Carme Solé Vendrell. Narració CD de Joan Manuel Serrat. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Direcció de Salvador Brotons. Auvidis Ibèrica. Barcelona, 1997. A partir de 4 anys. 

        ¿A partir de la música es pot fomentar la lectura? Amb productes de luxe com aquest, segur que sí. Ja sé que no ho permeten fàcilment els drets, sobretot els de l’editor de 'Babar', però m’agradaria haver vist també el llibre en format tradicional, al costat del llibret del disc compacte. Sobretot per poder disfrutar, mirant degudament ampliades, totes les il·lustracions que n’haurà fet Carme Solé Vendrell, que ha resumit en una portada de collage entre els elements més importants dels tres contes, amb el retrat de Joan Manuel Serrat de fons, en el seu estil de línies deformades i de figures plenes de massa de color, emmotllades com la plastilina.
        Josep M. Espinàs va escriure 'Viatge a la Lluna' l’any 1966. Tres anys després, just quan Armstrong trepitjava la Lluna, s'editava un elapé en el segell Concèntric, amb el conte musicat per l’Orquestra Ciutat de Barcelona, amb la veu del mateix Espinàs, sota la direcció de Ros-Marbà, i amb una composició de Xavier Montsalvatge. Aquesta peça (17’07") es manté idèntica en el nou enregistrament. Només ha canviat la veu (Espinàs per Serrat) i la direcció (Ros-Marbà per Brotons). És un testimoni sense retocs, volgut així pel mateix Espinàs.
        'Viatge a la Lluna' és un conte al servei de les necessitats musicals on els instruments ocupen amb el seu so el lloc dels personatges. Espinàs va escriure el brevíssim conte en una època que la literatura catalana per a infants i joves vivia immersa en la realitat social de les colles. La de l’Espinàs té un nom: la Colla dels Pesquis, i una justificació, “perquè en tenien molta, de pesquis”. No cal que busqueu “pesquis” al diccionari.
         La combinació de 'Liliana', 'Història de Babar' i 'Viatge a la Lluna' té una característica significativa: unir tres creacions de tres èpoques diferents del segle XX. La inicial, amb el poema de 'Liliana', d’Apel·les Mestres; la influïda pel conflicte de la Segona Guerra Mundial amb 'Història de Babar', de Brunhof; i la de la represa cultural catalana amb el 'Viatge a la Lluna', d’Espinàs. Tres moments que tenen un eix comú: la fantasia, el capgirament d’elements racionals i la moralitat de fons per un món més humà. Amb la música i la literatura com a suport.
        Joan Manuel Serrat ha fet un dels treballs més singulars de la seva carrera. I, a més, el resultat ha servit per descobrir-ne els dots com a narrador. Els que han dedicat part del seu temps professional a explicar contes acaben d’incloure a la nòmina del gremi un nom que, sobtadament, reforça allò que semblava només un capritx educatiu: transmetre el plaer de la veu amb històries del fons del temps per ajudar a fer treballar la imaginació dels més petits.
        Joan Manuel Serrat entronca amb la veu ancestral dels contes a la vora del foc, però també amb la veu més actual dels contes explicats des dels mitjans audiovisuals. Entre la gravació d’Espinàs i la d’en Serrat, han passat 30 anys. El buit de la continuïtat és una incògnita, com tantes inciatives perdudes pel camí en aquest   període. La recuperació d’ara, en un disc compacte d’àmplia distribució, és un pas important que no hauria de ser una excepció.

Suplement Cultura diari AVUI, 27 novembre 1997