Protagonistes amb problemes

Daniel Pennac. Quin un, en Kamo! Traducció del francès de Goretti López. Il·lustracions de Frank Jensen. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1997. A partir de 9 anys.

Margaret Mahy. Fredoroses, fregitel·les i frigorífics (Un conte d’amor i gelats). Traducció de Fina Marfà. Il·lustracions d’Imma Pla. Col·lecció El Petit Esparver. Edicions La Magrana. Barcelona, 1997. A partir de 9 anys.

        Daniel Pennac (Casablanca, Marroc, 1944) és presentat als joves lectors, en la nota biogràfica d’aquesta edició, com un professor de llengua a París que també ha escrit novel·la i assaig per a adults. ¿Una garantia? No, en absolut. Fora del seu assaig 'Com una novel·la', no es pot dir que, almenys aquí, la seva obra narrativa per a tots els públics hagi tingut gaire ressonància. En canvi, 'Qui un, en Kamo!' sí que té alguns dels valors que no s'havien trobat en anteriors obres de l'autor establert a França i d'origens familiars militars de l'època de la colonització.
        En realitat, el llibre conté dues narracions que s’interrelacionen. Així, Kamo n’és el protagonista a les dues i, a la segona, les referències a la primera hi són freqüents. De fet, és un relat dividit en dues parts. En el primer ('L’agència Babel'), la novel·la 'Cims borrascosos', d’Emily Brontë, és l’eix del que li succeeix a Kamo, un adolescent orfe de pare (va viure la seva mort a peu de llit), amb una mare de passat multiètnic que només aspira a deixar París i córrer món, i amb una al·lèrgia inicial a l’anglès que, gràcies a un enginyós recurs literari de Pennac —Cathy, la protagonista de 'Cims borrascosos', intervé a través de la correspondència falsa entre amics de l’agència de contactes—, Kamo supera després en tres mesos.
        A la segona narració ('L’evasió d’en Kamo'), el protagonista passa uns dies amb uns amics (la mare ja s’ha escapat de viatge) i a banda de la descoberta d’una vella bicicleta txeca que va fer la resistència contra els nazis, un accident el deixa inconscient a l’hospital on el somni barreja la realitat dels seus avantpassats (té un besavi georgià) amb la realitat present. Només l’arribada de la mare, a l’últim moment del relat, es descobreix aquest enllaç del besavi (anomenat també Kamo) amb els fets viscuts pel protagonista adolescent.
        Kamo, en georgià, vol dir “flor”. Aquest és un dels trets poètics que Daniel Pennac utilitza en el seu relat doble. Un nom que li serveix a més per aproximar el lector a la intriga de si l’heroi sobreviurà a l’accident quan parla de Kamo, Ka-mo, Ko-ma, K-mort. Pels recursos que utilitza, i tenint en compte les referències que en pot tenir també el lector actual, Daniel Pennac és a mig camí entre Michael Ende i Jostein Gaarder. Barreja de mons i barreja de ficció i realitat. Les il·lustracions d'aquest Kamo tendeixen a les làmines en picat i en primer pla. Els traços són durs i hi ha expressivitat en profusió.
        Per la seva banda, Margaret Mahy (Whakatane, Nova Zelanda, 1936 - Christchurch, Nova Zelanda, 2012), retrata les relacions entra una àvia i un nét, orfe de pares (gairebé com Kamo) i, a més, tímid. La clau emprada per Margaret Mahy és la de l'humor i la fantasia. Però de rerefons es troba la solitud dels infants i també l'opció de la llibertat personal quan l'àvia marxa de casa. La vida empresarial amb l'exportació de productes i la descoberta de l'enamorament són dos dels elements que l'autora posa en mans de personatges estrafolaris de mar com els pirates i els nàufrags. Així, d’un contingut propi de medi urbà, la trama es maquilla amb aventura i es transforma en un conte amable que proporciona sovint el somriure. Les il·lustracions d’Imma Pla fugen una mica del seu habitual format geomètric i s’humanitzen lleugerament.

Suplement Cultura diari AVUI, 20 novembre 1997