De vaques, gats i fantasmes

Xavier Frías. La vaca Teresina esquia a Vallfarina. Traducció del gallec de Meritxell Llorente. Il·lustracions de Bernadette Cuxart. Col·lecció Tucan. Editorial Edebé. A partir de 6 anys.

Mariasun Landa. Quan els gats se senten molt sols. Traducció de l’euskera de Pau Joan Hernàndez. Il·lustracions d’Asun Balzola. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 1998. A partir de 12 anys.

Xabier P. Docampo. El Pazo buit. Traducció del gallec de Pau Joan Hernàndez. Il·lustracions de Xosé Cobas. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 1998. A partir de 12 anys.

        Les literatures gallega i basca contemporànies tenen poca representació dins la literatura catalana. Els intercanvis de literatura per a joves no són tan escassos. Mariasun Landa i Xabier P. Docampo no són desconeguts aquí. Més nova és la incorporació de Xavier Frías que ho fa, de moment, amb una novel·la per als més petits on el text és tan breu que el títol ja es podria dir que resumeix tot el que hi passa: que la vaca anomenada Teresina esquia a Vallfarina.
        La brevetat, però, no li treu un argument picaresc i que es preocupa de capgirar la realitat. D’una vaca de granja malmirrosa, el lector passa a la visita del veterinari i la facilitat com, expert i vaca, acaben entenent-se. També fa un viatge en tren fins arribar a les pistes d’esquí per fer salut i demostrar del que és capaç una vaca amb esquís. Les il·lustracions acompanyen modestament les diverses escenes.
        Mariasun Landa té una habilitat especial per barrejar en els seus relats la presència d’animals que, en segon terme, acaben sent tan protagonistes com els personatges principals. Partint d’un conflicte personal de la protagonista de 'Quan els gats se senten sols', la narració de l’autora relaciona la solitud en la qual es troba amb una dedicació a la seva gata.
        Si el pare se’n va a viure sol una temporada i la mare vol tornar a treballar al teatre, la solitud agafa proporcions més considerables. I si, al damunt, la gata de casa fuig del mas, l’aventura ja està servida per crear la tensió necessària fins que el final dolç guanyat a pols descarrega amb un estil entre líric i realista.
        La història de la protagonista de Mariasun Landa té els ingredients que ella mateixa admet que li agraden: “Un bon conte és com un trencaclosques que es va muntant de peça en peça, sense cap paraula que hi sobri i amb moltes altres que suggereixin molt més del que diuen.”
        La participació de la il·lustradora Asun Balzola en aquest relat de Mariasun Landa és molt discreta. Unes petites il·lustracions —al servei del disseny— obren cada capítol amb un detall minuciós que identifica l’acció. Més aviat una col·lecció d’ombres que sembla que tinguin la intenció de deixar tot el protagonisme al text.
        Això mateix serveix per parlar de les il·lustracions de Xosé Cobas per a 'El Pazo buit'. El difuminat de les miniatures de cada capítol fan quedar amb ganes de veure’n les làmines ampliades, sobretot les que representen alguns dels personatges del relat de Xabier P. Docampo que parla d’un protagonista que només se sent satisfet quan pot parlar amb el seu oncle, un rellotger que viu en un vagó vell de tren. Els rellotges són, per naturalesa, misteriosos.
        De la caixa d’un rellotge antic és fàcil passar a una casa pairal deshabitada. Una manera de plantejar el que serà una aventura amb tot el regust del paisatge i la fantasmagoria gallega, més accentuada en aquest cas potser perquè l’autor ha hagut de traspassar sovint el llenguatge escrit al guió de cine i televisió.
        Xabier P. Docampo, que té un altre títol a la col·lecció Antaviana de l'Editorial Barcanova, admet que en la seva literatura “els esforços humans serveixen per explicar els misteris.” I misteris és allò que precisament no falta en el relat d''El Pazo buit'.

Suplement Cultura diari AVUI, 26 març 1998