Costums ancestrals

Josep Lorman. El malefici dels Da. Col·lecció El Corsari. Editorial La Galera. També a la Colecció Columna Jove. Editorial Columna. Barcelona, 1998. A partir de 14 anys.

        Feu un tomb per les llibreries i demaneu aquest llibre. Tingueu-lo a les mans una estona i mireu-ne la coberta (la de l'edició de La Galera). Penetreu en el retrat de la noia africana i intenteu esbrinar-ne tots els secrets. Ja és com si haguéssiu llegit una bona part de la novel·la de Josep Lorman, aquest geògraf afeccionat a l’antropologia que, en aquesta ocasió, a més del text, ofereix una magnífica imatge fotogràfica (de l’estil National Geographic, tot s’ha de dir), però que fa que envegis l’autor del clic. (Llàstima del clac! que li ha fet el disseny, que ja se sap que no respecta res, trepitjant-li el turban del retrat femení amb la pastilla de títol!).
        L’autor del clic és el mateix Lorman. I això confirma l’esperit aventurer i de trepitjar el terreny que caracteritza les novel·les d’aquest autor, que va guanyar per segona vegada, amb ‘El malefici dels Da’, el premi Joaquim Ruyra, un premi que, per segon any consecutiu, duplica l’edició en dues editorials (La Galera i Columna) convertint-se en una mena de premi ‘Tinc dos pares’, com la sèrie televisiva.
        ‘El malefici dels Da’ és una novel·la documental. Recurs habitual en Josep Lorman que, si ara m’agafés per defensar la creació en estat pur, li començaria a retreure. Però no ho faré perquè Lorman poleix i garbella força tot allò que és document per aplicar-ho tan com pot a un argument en el qual domini més la  Literatura creatcreació, o la recreació, vaja.
        Aquí només se li ha escapat una mica la mà en tota la primera part de la novel·la (les 70 primeres pàgines de les 200 del llibre), que és quan precisament es veu obligat a explicar més en quin món es posa el protagonista i amb què es pot trobar. A la segona part, en canvi, quan la cosa ja rutlla sola, el conflicte agafa prou força com per fer entendre tot allò que abans s’ha volgut plantejar amb detall.
        A ‘El malefici dels Da', el lector trobarà com viu una cultura d’avui mateix, la lobi, a Burkina Faso, i com uns ancestrals costums de bruixeria fan creure encara que tots els mals vénen d’una maledicció. Uns costums que, en la part més aventurera de la novel·la, desencadena en uns enfrontaments sagnants entre bàndols rivals i —la part més pel·liculera del llibre— acaben en un atac improvisat dels bons contra els dolents, amb incendi inclòs i exterminació del mal, sota el silenci de la policia de l’indret que preferirà tirar-hi terra al damunt.
        A pesar d’aquests trets d’aventura estil Kevin Costner, l’autor aconsegueix transmetre el que sembla que ell ha viscut de molt a prop. El coneixement d’aquesta mateixa cultura, dels seus supervivents i, a la vegada, d’una part del coneixement de molts pobles africans que, sense anar més lluny, es veuen immersos en batalles tribals d’un dia per l’altre.
        Lorman ha sortit fascinat de la seva experiència i la novel·la, que retrata aquesta fascinació en els paisatges més lírics i en els paisatges amanits amb la manera d'entendre l'amor en segons quins pobles de l'Àfrica, transmet aquesta fascinació al lector. Ben mirat, la mateixa fascinació que durant temps i temps han transmès també alguns relats considerats avui clàssics, tot i que parlin de maneres de viure i de pobles pràcticament extingits.

Suplement Cultura diari AVUI, 11 juny 1998