Navegant per «L'illa del Tresor»

Robert Louis Stevenson. L’illa del tresor. Adaptació en CD-ROM de Toni Matas i Teresa Duran. Col·lecció Clàssics de la Literatura. Barcelona Multimèdia, 1999. A partir de 9 anys. I també en traducció de Josep Vallverdú. Col·lecció El Corsari. Editorial La Galera. Barcelona, 1999. A partir 14 anys.

        Tenia damunt la taula, des de feia moltes setmanes, l'última reedició de 'L'illa del tresor', de Robert Louis Stevenson. Es tracta d'una recuperació de la traducció feta al seu dia per Josep Vallverdú. Per tant, la cama de fusta, el lloro i la crossa de John Silver són elements que colpegen el terra, parlen pels descosits o caminen a gambades amb un registre lingüístic garantit. De fet, havia anat retardant el comentari de l'edició de La Galera, esperant que sortís a la llum el projecte que Barcelona Multimèdia preparava en CD-ROM.
        Deu ser casualitat, però estem a punt d'entrar en el 150è aniversari del naixement de Robert Louis Stevenson (1850-1894). ¿Una magnífica oportunitat, potser, perquè els especialistes s'aturin a pensar en els orígens, l'evolució i on ha arribat l'aventura, de la qual Stevenson és un dels escriptors més representatius?
        Les dues edicions serveixen per debatre el dilema estèril sobre quina de les dues ha d’acabar sucumbint. Davant del resultat doble, em sembla evident que una i l’altra es complementen. L’edició de la novel·la en suport tradicional continua mantenint l’alè del misteri del que passarà des que comença el relat fins als crits finals del capità Flint: “Peces de vuit!, Peces de vuit!”. És, a més, una edició que exigeix lectors una mica formats, per tant, preadolescents.
        En canvi, l’edició en CD-ROM permet entrar-hi des de molt més joves i establir una primera relació a la pantalla, quedant-se en els nivells més primaris, amb els personatges i els paisatges de 'L'illa del tresor' que, a la llarga, només poden ser estimulants per voler saber més a través de la lectura tradicional.
        Per donar-ne un tast, diré que els CD-ROM de 'L’illa del tresor' expliquen l’argument d’una manera interactiva. Situen geogràficament algunes de les ciutats més destacades de l’època i descriuen alguns dels aspectes de la vida quotidiana del segle XVIII. El guió s'ha estructurat en tres grans àrees: la literària, amb l’esquinçada de l'argument; la geogràfica, amb mapes de tot el món; i la històrica, amb coneixements històrics, socials i culturals de l'època.
        D’aquesta manera, el lector del CD-ROM fa d’aventurer i de protagonista. Troba la línia argumental, considera i reflexiona cada situació i pren la decisió que li permet continuar el viatge. El lector fa de viatger. Localitza les ciutats que van tenir un protagonisme destacat en la història del segle XVIII i troba en els mapes muts el lloc que se li demana amb referències només insinuadores com és ara: “¿Pots situar la capital d’Anglaterra?”; “¿En quina illa va ser empresonat Napoleó?”;  “¿Pots trobar la ciutat on va néixer un nen que als sis anys ja feia uns concerts de piano que van deixar bocabadada la reina Maria Antonieta de França?”  Desvelem també un secret: la compayia virtual de Robert Louis Stevenson ajuda el lector a saber què li pot passar si pren una o una altra decisió.
        Dues alternatives, doncs, per entrar a 'L’illa del tresor' amb totes les garanties. I encara una tercera que em guardava per al final: a Internet, si voleu trobar l’original en anglès de 'L’illa del tresor', podeu connectar, per exemple, amb la Biblioteca Virtual de Clàssics [http://www.bibliomania.com/Fiction/stevensn/island/index.html] i imprimir-vos els capítols un per un. Parlant de pirates: ¿qui aturarà el mes que ve (primer del segle XXI) aquesta pirateria editorial que se'ns serveix amb safata... o amb mòdem?

Suplement Cultura diari AVUI, 2 desembre 1999