Tres llibres de qualitat

Pere Quart. Bestiari. Il·lustracions de Xavier Nogués. Col·lecció El Bagul. Editorial La Galera - Edicions Proa. Barcelona, 1997. A partir de 7 anys.

Miquel Desclot. La cançó més bonica del món. Il·lustracions de Lluïsa Jover. Editorial La Galera. Barcelona, 1997. A partir de 7 anys.

Miquel Martí i Pol, Olga Xirinacs i altres autors. Il·lustracions de Roser Capdevila. Supermúsics. Col·lecció Els Infants Componen Cançons. Editorial CM de MC. En col·laboració amb el Club Súper 3. Barcelona, 1997. A partir de 5 anys.

        Pere Quart va dedicar el 'Bestiari' al seu gos Camus, ho diu a les cites. I es justifica: "Les composicions d'aquest petit llibre          —mostra de poesia epigramàtica aplicada en fred sobre diverses bèsties i un vegetal— han estat escrites sota el signe d’una incofessable frivolitat."
        El petit llibre, esmentat pel mateix Pere Quart, ara és un magnífic llibre de lectura i de regal. Magnífic pel contingut, perquè la col·lecció El Bagul manté elegància i austeritat. L’austeritat, en aquest cas, són els poemes del 'Bestiari', i l’elegància, les il·lustracions originals que al seu dia hi va fer Xavier Nogués. L’edició, a més, ha afegit un índex temàtic del 'Bestiari' que permet trobar les referències segons la categoria de cada personatge utilitzat pel poeta.
        El 'Bestiari' de Pere Quart és un valor literari que si els que encaminen els primers lectors en els passos iniciàtics de la literatura no fan servir és perquè són víctimes i botxins a la vegada d'una cultura irremeiablement coixa. No es tracta que el Telenotícies de TV3 reciti cada dia una peça del 'Bestiari' —no els faria cap mal, d’altra banda, tenint en compte les altres "bestieses" que s'hi diuen—, però tampoc no es tracta que a tots els àmbits                  —acadèmics o populars— s'ignorin absolutament els referents més propis. El 'Bestiari' de Pere Quart va ser escrit el 1937. Imminència de la tragèdia, doncs, i desegany del passat més immediat. El present en aquest 'Bestiari' de Pere Quart, és independent, net, concís, i satíric quan cal: “Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo sóc la vaca de la mala llet!”.
        Poesia és música. I Miquel Desclot ha escrit 'La cançó més bonica del món'. Un conte breu que li serveix per fer una selecció de peces tradicionals que es troben, a més, enregistrades en un CD a Audiovisuals de Sàrria. El conte parteix d'un rossinyol que vol aprendre la cançó més bonica del món. En un viatge de recerca, el rossinyol passa per conèixer cançons com 'En Pere Gallerí', 'L’Hereu Riera', 'El bon caçador' o 'Els tres tambors'. Al final, el rossinyol s’adonarà que la cançó més bonica del món no existeix; que és, diu, la que tenim a la memòria, amagada entre totes les que sabem. Conte musical per regalar també a la primera oportunitat.
        Un altre llibre relacionat amb la música és el 'Supermúsics', el segon d’una col·lecció adreçada directament a la pràctica musical. Aquest segon volum, amb compacte inclòs, presenta catorze noves melodies que han estat compostes per nens i nenes d’entre cinc i quinze anys, però amb la particularitat que s’han basat en textos i poemes dels contes 'Marina', d’Olga Xirinacs, i 'Bon profit', de Miquel Martí i Pol.
        El llibre conté bàsicament les partitures, unes 
orientacions musicals, i hi donen vida les il·lustracions de Roser Capdevila. La publicació ha entrat dins la campanya de coproduccions del Club Súper 3, i té el do de ser una edició feta amb dignitat, enfrontant-se a les dificultats del mercat des d'un segell editorial allunyat dels circuits estrictament comercials.

Suplement Cultura diari AVUI, 12 febrer 1998