El tercer Joan

Carles Riba. Joan Brut. Il·lustracions de Joma. Col·lecció Llibres del Sol i de la Lluna. Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 1997. A partir de 9 anys.

Jaume Cela. El cel té un problema. Il·lustracions de Francesc Infante. Col·lecció Llibres del Sol i de la Lluna. Publicacions Abadia Montserrat. Barcelona, 1997. A partir 7 anys.

        Amb aquest ja en van tres: 'Joan Barroer', 'Joan Feréstec' i, ara, 'Joan Brut'. Queden per reeditar 'Joan Golafre', 'Joan que turmentava les bèsties' i 'Joan Dropo'. Entenc la lentitud, però no em fa res de demanar a l’editor que no s’entretingui a completar la sèrie. Carles Riba va escriure 'Sis Joans' en una versió definitiva el 1928. Editorial Lumen la va reeditar el 1979. L’edició actual a Llibres del Sol i de la Lluna, en cartoné i amb il·lustracions acolorides, continua sent —ja ho vaig dir amb el primer Joan— una magnífica oportunitat per defensar el rigor lingüístic i literari —un dels objectius de Carles Riba— davant una part de narrativa per a infants i adolescents que —gran paradoxa editorial!— no té precisament cap rigor lingüístic i literari.
        Editors, sisplau: ¿quan rebeu segons quins originals dels aspirants a publicar, els podríeu enviar una fotocòpia d’algun d’aquests 'Joans' de Carles Riba? (a Cedro no s’enfadaran, per una fotocòpia de més o de menys)—. El relat de 'Joan Brut', que ha il·lustrat Joma amb perfil de tinta xinesa de color negre aplicada i acolorits en aquarel·la, aporta una nova visió del personatge de Carles Riba.
        Joma utilitza un recurs que tracta amb la mateixa estilització personatges, objectes o animals. Tots es confonen en un, amb tons pàl·lids i, en aquest cas, en plans generals en picat. L’única que s’escapa de l’adaptació actual, és la làmina del jutge que interroga Joan Brut. Potser per la toga, que sembla més aviat un guardapols d’època.
        En canvi —quins tombs que fa la història!—, les làmines on apareixen els mossos d’esquadra semblen ultracontemporànies quan, de fet, Carles Riba, fa 70 anys, ja fa servir aquest cos policial en el seu relat. Carles Riba parla del bé i del mal en els 'Sis Joans'. I la moralitat, pròpia de l’època, no hi falta. I, si no, com a mostra, aquest fragment: “Gràcies al seu patiment, al seu penediment, als precs del pare i al favor que havia fet a la humanitat, alliberant-la d’aquells dos hereus de l’infern, Nostre Senyor havia perdonat en Joan Brut. I val a dir que els diaris en parlaren per tot Espanya. Tant, que el govern va decidir premiar el minyó per a exemple.” Home, mestre Riba, no ens l’engalteu!
        Al marge d’això, la resta del relat és una delícia. Amb tons d’intriga i de superació personal a la vegada. No descobriré res si dic que Joan Brut acaba sent net com una patena. I això sí que lliga del tot amb una de les obsessions de la societat d’aquest final de segle envoltada de colònies, perfums i potingues de marca.
        Per la seva banda, Jaume Cela —el doblement premiat de l’última temporada (Vaixell de Vapor i Folch i Torres)— i l’il·lustrador Francesc Infante s’apleguen per resoldre un problema del cel. Infante fa uns dibuixos perfilats i pintats amb pinzell i guaix que posen l’èmfasi en la humanització de la capa celeste. El cercle de la breu història el tanca una bufanda que serveix per abrigar el cel del fred que té i que, als lectors més petits, els servirà per identificar l’Arc de Sant Martí.
        Jaume Cela se’n surt sempre bé d’aquests minicontes. El llenguatge sembla filtrat amb el més imprescindible —que no vol dir minimalista—, i si Riba volia trobar un ús literari i lingüístic que entronqués amb la rondalla popular amb personalitat pròpia, Jaume Cela és un dels autors que no s’està de continuar el propòsit, amb ulls d’avui.

Suplement Cultura diari AVUI, 5 febrer 1998