Torna la formiga Piga

Emili Teixidor. La formiga Piga es deslloriga. Il·lustracions de Gabriela Rubio. CD amb cançons i lletres del conte. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1998. A partir de 9 anys.

        Fa unes setmanes, un titular de la secció de crítica de cinema d’aquest diari deia: “La inconformista ànima d’una formiga animada”. Em va fer un salt la vista. ¿És que la nissaga de 'La formiga Piga', d'Emili Teixidor, havia arribat a la pantalla abans que ningú parlés dels llibres? Quan vaig haver comprovat que el títular, tan semblant a ‘L’amiga més amiga de la formiga Piga’, el primer llibre de la sèrie que va obtenir el Premio Nacional de Literatura Infantil del 1997, o ‘La formiga Piga es deslloriga’, el segon títol editat recentment, corresponia a la pel·lícula ‘Antz’ (‘Formigues’,EUA, 1998) em vaig convèncer que ni Woody Allen, ni Sharon Stone, ni Sylvester Stallone, ni Anne Bancroft, per citar alguns dels noms d’aquest film d’animació, no havien fet cap adaptació dels dos últims relats de l’escriptor Emili Teixidor, anteriors, que quedi clar, a la pel·lícula.
        De fet, ell tampoc no ha fet cap pas perquè sigui així. I sembla que la pretesa sèrie que ara té dos títols no augura gaire continuïtat, per voluntat pròpia de l'autor, ni pretén convertir-se en un altre fenomen multimèdia, a pesar que l'editorial ha envoltat la publicació del segon títol amb l’enregistrament d’un CD amb cançons que ha arranjat i musicat Joan Vives sobre lletres del mateix Teixidor.
        Això em porta a dir que tot plegat fa sentor d’operació comercial, tan lícita com qualsevol altra. L’edició del llibre i el compacte es van presentar de cara a la campanya de Nadal i Reis i, s’ha de dir a favor de l’editor, en una primera edició en cartoné afegida al compacte per un preu campanya de Nadal i Reis i, tot s’ha de dir, en una primera edició en cartoné afegida al compacte per un preu de ganga.
        Sense desmerèixer la qualitat de l’enregistrament, que no em toca de valorar aquí, sí que aquesta mateixa sentor d’operació comercial fa creure que una represa de ‘La formiga Piga’, després de l’èxit de la primera i del Premio Nacional, sembla més un suggeriment editorial que no pas una necessitat, ni de l'argument ni del mateix autor.
        I si no és així, el “desllorigament” de la mateixa formiga, anunciat en el títol, es converteix en un “desllorigament” de l’argument, cosa que porta a pensar que la segona temptativa ha estat farcida, qui sap si precipitadament, i que potser les formigues no donen per a tant, tot i la grandiositat del seu món sota terra.
        El relat ha estat publicat, per qüestions òbvies, en la mateixa col·lecció que la primera entrega. El  que passa és que les característiques del primer conte, molt més fresc, molt més ingenu, molt més viu lingüísticament i, si es vol, molt més accessible als lectors més petits, no es donen de la mateixa manera en el segon relat. Sembla com si Teixidor hagués volgut fer una pujada de graó en aquesta continuació i això farà que els lectors de la sèrie del llibre (7 anys) s’hi trobin una mica perduts. En realitat, ‘La formiga Piga es deslloriga’ vol lectors més madurs.
        Feta aquesta objecció de tipus editorial, penso que el text pateix d'un cert apilotament propi de formiguer. La faula sobre el poder, el trencament de costums, l'obertura a l'exterior (l'horitzó) i la defensa de les arts sobre el poder exigien més netedat, més concentració, menys extensió i una orientació argumental més definida. La fugida del formiguer, l’amistat amb estranys a l’exterior i el muntatge d’un grup de música que tan enfurisma la reina són una bona trama per no perdre’s en allargassaments que converteixen la gènesi del conte en una narració que sembla que busqui la sortida del cau per un lloc o altre. Les il·lustracions, de l'última guanyadora del premi Apel·les Mestres, denoten també aquesta repetició temàtica i formiguegen a dojo, des de la coberta a algun petit cal·ligrama, o amb diverses làmines de nius i ruscos. Per tant, amb una certa monotonia que només el color intenta distreure.

Suplement Cultura diari AVUI, 28 gener 1999