El País d'Arròs amb Panses

Josep Ballester. La princesa Neus i la Cuca Fera. Il·lustracions d'Almar. Introducció i propostes escèniques de Josep Antoni Fluixà. Micalet Teatre. Edicions Bromera. Alzira, 1999. A partir 8 anys.

        El debut de Josep Ballester en dramatúrgia adreçada als petits sembla, en algun moment, una recreació d''El Palau dels somnis', de l'albanès Ismaïl Kadaré. En aquella novel·la es transmet l'horror que pot suposar la utilització dels somnis i dels secrets en mans d'un Estat repressiu. Ballester alerta del mateix en la seva obra de teatre, sota l'aparença d'una innocent obra èpica.
        El Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal, atorgat a la ciutat de Carcaixent l'any passat, va ser per a Josep Ballester (Alzira, 1961), conegut més com a poeta, assagista i traductor. 'La princesa Neus i la Cuca Fera' conté escenes llampants resoltes amb l'encant de l'el·lipsi còmplice i plena de lirisme.
        És fàcil d'endevinar en tota la dinàmica de l'obra la feinada dels follets tramoistes, que no podran badar ni un instant, amb els canvis constants d'escena i d'utillatge. Un muntatge en què actors i actrius hauran de demostrar la seva competència multidisciplinària en teatre, cantant, dient amb gràcia els rodolins, els embarbussaments i les endevinalles, o explicant dos contes amb titelles.
        L'obra té una estructura de conte popular, amb un argument situat en un país monàrquic de l'època llunyana de les rondalles meravelloses, on es troben més respostes pel camí que no pas en el mateix desenllaç. El conflicte és la desaparició del 'Llibre de les Anotacions del País de l'Arròs amb Panses', que es recuperarà seguint un recorregut poc tortuós, responent tres endevinalles no gens rebuscades.
        Robant el llibre, es roba la certificació dels somnis, el testimoni escrit dels desitjos, l'acta de les esperances dels ciutadans i es converteix en la metàfora tant de la memòria del Poble com dels projectes que li permetran continuar existint.
        La majoria de personatges de l'obra són tòpics i combinen els que es refereixen al món màgic i els actuals, que tenen una retirada amb dirigents de comitès inoperants. D'entre tots, destaca la Cuca Fera, que comparteix el títol amb la princesa Neus. No té res a veure amb un Drac, ni amb un monstre típic, és la presentació humana del mal, i tant és que adopti la forma del bruixot Carabassot com la del Ministre Carracuca perquè sempre té el mateix objectiu: obtenir el poder en benefici propi.
        L'edició compta amb una introducció i unes propostes d'escenificació de Josep Antoni Fluixà. L'una i l'altra inciten a fer la lectura de l'obra en veu alta i conviden a imaginar-se-la representada. Els suggeriments sobre el decorat, la música, els efectes sonors, el vestuari, el maquillatge, la il·luminació i els efectes especials estimulen la posada en escena perquè s'ajusten amb realisme als recursos possibles de les companyies escolars que la vulguin representar.
        A banda de la lectura que hi fa Josep Antoni Fluixà, hi ha també la que fa Almar amb les seves il·lustracions, reproduïdes en blanc i negre, vagues, que acompanyen discretament el text, sense aportar gaires solucions visuals. Això s'ha d'afegir al fet que, d'una banda, l'autor no fa descripcions i es limita a noms de persones i de llocs: País d'Arròs amb Panses, llac Xampú, riu Oblidatdetot, aiguamoll Quetristemtrobe, oberts a la creativitat que suggereix el mateix nom. A més, les propostes obertes de Fluixà tampoc no coarten les opcions de dramatització.

Suplement Cultura diari AVUI, 10 juny 1999