Adolescents beguts

Ann Ladiges. Fot el camp, patata! Traducció de Teresa Torras i Oliveres. Il·lustració de la coberta d’Isidro Ferrer Soria. Col·lecció L’Esparver. Edicions de La Magrana. Barcelona, 1998. A partir de 14 anys.

         El títol és extret d’una expressió que només es diu una vegada dins el relat. El pare del jove protagonista es treu el seu fill del damunt perquè no vol estar per ell. La novel·la, brevíssima, sembla  que va ser editada fa vint anys a Alemanya. El rerefons: l’alcoholisme. Però tractat no com a simple borratxera sinó com a drogoaddicció i, per tant, a l’abast dels joves.
         L’autora, diu la breu presentació del text, té molts serials televisius d’èxit en nòmina. Exmestra dels anys seixanta, col·laboradora de televisió en diferents espais, a Alemanya se li han concedit nombrosos premis per la seva obra. I res més. Bé, sí. Que de 'Fot el camp, patata!' ('Hau ah, du Flasch!') se n’han venut 500.000 exemplars a Alemanya. ¿Un dia o altre entendrà l’editor que de la mateixa manera que ens preocupem de presentar a l’auditori un escriptor de la literatura en general, també convindria presentar igualment els que publiquen obres per a joves?
         ¿Una raó que justifiqui un best seller així? Jo, a primer cop d’ull, no li veig. Potser perquè la mirada del 1998 no deu ser la mateixa que la del 1978. Després de llegir el relat, però, i tenint en compte que la societat alemanya té fama de beverri, l’èxit editorial potser agafa més consistència. Aquí, La Magrana, conscient segurament que l’índex de beverris no és tan alt —aparentment— s’ha limitat a publicar, sense justificar-ne els motius, al final de la novel·la, una relació de centres comarcals inclosos dins la xarxa d’atenció a les drogodependències. Qui vulgui, que ho entengui.
         D’aquesta manera, la novel·la es transforma en una guia per a alcohòlics amb novel·la inclosa que, si no vol ser didàctica, almenys sí que és expositiva d’un fet: com és de fàcil caure en la beguda a l’entrada de l’adolescència, un fenomen segurament que oblidat per la incidència de les drogues, a hores d’ara.
         Roland, el protagonista del relat, és un típic personatge del realisme crític dels anys setanta. Carregat de problemes que li vénen d’una infància malcriada, consentida i sense orientació, cau en l’addicció alcohòlica amb conseqüències de petits furts familiars, enganys, pèrdues d’una adolescència ordenada i lluny d’un interès dels pares que, paradoxalment, contrasta amb com el van consentir de petit.
         Una primera part del relat situa el personatge en la seva infància. La resta, recorre el seu camí a l'addicció, el desenganxament i el retorn a l'addicció. Sempre a conseqüència d'una sortida a l'abandó que sent, fruit de l'excessiva protecció anterior que l'havia fet vulnerable a qualsevol influència externa als pares, com la coincidència amb un nou company d’institut que, més fort que ell, el condueix cap al procés d’addicció.
         Si no hi ha didactisme en 'Fot el camp, patata!' és perquè l’autora s’ha preocupat de fer un relat breu, d’una tirada, sense entretenir-se a entrar en altres detalls sinó els que ajuden el lector a llegir entre línies tot allò que envolta un jove addicte a l’alcohol. És un text d’avís, d’alerta (no tan roja com els comentats en altres ocasions).
         ¿Però d’alerta només als joves lectors? No. D’alerta també als pares, als tutors, als educadors. 'Fot el camp, patata!' és una illa solitària enmig d’imatges continuades a la pantalla d’actituds normals amb un got a la mà (de whisky, si pot ser). ¿Com es desintoxica un adolescent de la imatge que li ven la pantalla? Aquest seria un altre best seller.

Suplement Cultura diari AVUI, 19 març 1998