Àgils carrinclonades

Andrew Matthews. Somni d’una nit d’hivern. Traducció de Cristina Beltran. Col·lecció Gran Angular Alerta Roja. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1998. A partir de 15 anys.

Andrew Matthews. Sense embuts / A la llum de la lluna. Traducció de Marta Martín. Col·lecció Polissons. La Galera - Proa. Barcelona, 1998. A partir 15 anys.

            Andrew Matthews (Barry, País de Gal·les, 1948) és un autor amb obra freqüent en l’edició en català. Tres novel·les alhora i recents d’Andrew Matthews permeten veure que l’autor té una “fórmula literària”. En corren d’altres, d’autors amb fórmula més o menys similar a la de Matthews. I també en català. Bé, no passa res. També tenen una fórmula els panellets o els torrons, i fa anys que repeteixen, per tradició i inèrcia. Però, en literatura, com en pastisseria, aquesta fórmula, aplicada amb desmesura, pot arribar a fer que el producte (literari) empatxi.
            A ‘Somni d’una nit d’hivern’ l’empatx, potser per excés de sucre, és més notori. L’editor també se’n devia adonar perquè rebla el títol amb una crida a coberta que fa sentor de revolució pamfletària: “Sortiu al carrer i enamoreu-vos!”. És a dir, trenta anys després, un lema light de “Feu l’amor i no la guerra!”. Tant a ‘Sense embuts’ com a la ‘A la llum de la lluna’, dues novel·les amb els mateixos personatges —¿primera i segona part?—, a l’autor se li escapa més la mà en les dosis de farina i patata, i això fa que, més que empatx, el tast sigui insípid.
            La fórmula literària d’Andrew Matthews tendeix massa al relat conductista d’aventura juvenil. Ho fan molts autors que es pensen que un tipus de literatura que publicaran en col·leccions per a joves han de tenir aquestes “pastilles educatives” perquè, ja se sap, els adolescents estan “carregaaats de probleeemes” que les novel·les-manual els han d’explicar perquè el "patir” els sigui més lleu.
            I tota la fórmula i l’ofici que es desprèn de les lectures de Matthews se’n van en orri perquè es perd en onades d’amors i desamors juvenils, de desenganys i il·lusions, de somnis que no es compleixen i d’altres carrinclonades que, a pesar del bon estil narratiu de l’autor, dubto que, als presumptes lectors adolescents, avui curats d’espants, els interessin gens si no és per passar una estona mastegant xiclet imprès. L’excés de fórmula i d’ingredients no deixa en cap moment que l’emoció venci de tant en tant l’ofici de l’autor. I així és difícil que el lector percebi també cap mena d’emoció que l’arrossegui pàgines endins.
            A ‘Somni d’una nit d’hivern’, la connotació amb el clàssic ‘Somni d’una nit d’estiu’ és un simple recurs utilitari. La presència d’un professor que fa d’alcavot i d’impulsor de l’enamorament no és només una imatge irreal sinó patètica. I a ‘A la llum de la lluna’, la mort d’una del tres protagonistes en accident de trànsit —com correspon a la fórmula!— sona, a mitja novel·la, com un recurs d'urgència per no perdre el lector.
            Però Andrew Matthews és gal·lès, escriu en anglès i deu tenir un/una agent prou hàbil per fer circular els textos de l'autor entre els editors que sempre van a la recerca de “la literatura perduda”. Crec que he descobert què és el que els diu l’agent a tots: “Els relats de Matthews són àgils, entretinguts, intrigants i amb molt d’humor”. Ho repeteixen, curiosament, les contracobertes de les dues editorials. I no diré que no sigui cert. Però no és això, companys, no és això.

Suplement Cultura diari AVUI, 12 novembre 1998