Cargols i realisme màgic

Joana Raspall. Contes increïbles. Il·lustracions de Jacqueline Molnar. Col·lecció Rems. Editorial La Galera. Barcelona, 1999. A partir 10 anys.

Pere Martí Bertran. La nena que va pintar els cargols. Il·lustracions de Maria Rius. Grup Promotor - Alfaguara. Barcelona, 1999. A partir 8 anys.

        Després de la història familiar amb el gat Griset, Pere Martí i Bertran publica 'La nena que va pintar els cargols', un conte de nucli reduït que l'autor eixampla amb meticulositat d'artesà de la llengua, fent una selecció lèxica i utilitzant la retòrica al servei d'uns efectes.
        La protagonista actua per una causa justa que, en aquest cas, parteix de la ignorància dels costums culinaris del seu entorn. Urbanita com és, acaba de fer set anys, no sal que els cargols que recull pels voltants del poble amb l'avi, una tarda d'estiu, després de ploure, estan destinats a ser cuinats. Quan ho descobreix, després d'una desconsolada ploranera, decideix pintar-los un a un i s'organitza al poble una mena de processó per alliberar-los, com si els cargols en qüestió fossin una espècie en extinció. La tradició es fa a partir d'un moment. I, en aquest cas, a l'estiu següent, els amics de la protagonista recullen cargols, els pinten i institueixen així la celebració de la processó del cargol com a festa infantil.
        Al marge dels recursos literaris utilitzats (es fa difícil pensar que un infant de set anys se senti tan sentimentalment tocat per descobrir la fi fatal d'uns cargols), l'autor busca la complicitat dels primers lectors, adreçant-se a la seva intel·ligència. Seran els mateixos lectors els que es prendran el conte amb un to de distància perquè establiran l'ordre entre el que es planteja en el relat i el que pot donar la vida real, però, el recurs, al cap i la fi, ha servit perquè en la ficció s'organitzi una festa original (de més verdes en maduren a la societat dels fetitxismes).
        Resulten especialment emotives, en conjunció amb el realt, les il·lustracions de Maria Rius que relacionen avi i àvia amb la protagonista. Els dibuixos , reproduïts en blanc i negre, fan interpretacions amables del conte, són sintètics de concepte i molt treballats pel que fa als detalls. El conjunt visual de l'edició és una mica enfarfegat per la profusió de cargols, tot i que possiblement podria ser un bon esquer perquè algun lector acoloreixi les làmines del llibre.
        Per la seva banda, l'escriptora Joana Raspall, coneguda últimament per reculls de poemes per a nois i noies: 'Degotall de poemes', 'El plomissos', 'Poemes i faules', ha dit recentment que els infants "necessiten i es mereixen que se'ls expliquin les coses el més bellament possible". La seva aportació, en aquest cas, és el recull de 'Contes increïbles', una novetat en la seva producció. Es tracta de sis contes de realisme màgic, alguns dels quals són de tipus oníric, en què el misteri d'allò inexplicable surt de trascantó i deixa tocats per sempre els protagonistes.
        'L'oncle Pau' té una sirena dins d'un quadre i només un nen n'és testimoni. La matèria dels somnis és el component primer de 'La nina' i 'El concurs literari'. El més llarg dels sis contes és 'La cova dels moros', un relat una mica dilatat però que deixa bon gust. 'La bici nova' és el més intrigant. I el darrer del recull, 'L'amic portuguès', té com a referent el món de la informació, amb final ecològic. Les il·lustracions, com totes les que acaben anant a parar a la col·lecció Rems no llueixen com es mereixerien. En el cas del llibre de Joana Raspall, són del tot prescindibles i és millor concentrar-se en l'obra escrita de l'autora.

Suplement Cultura diari AVUI, 17 juny 1999