Janer Manila, per col·leccionar-lo

Gabriel Janer Manila. La invenció de la primavera. Biblioteca Janer Manila,1. Amb la col·laboració del Consell de Mallorca. Editorial La Galera. Barcelona, 1999. A partir 10 anys.

                  És la segona iniciativa en poc temps que una editorial s'atreveix a fer una obra completa d'un autor, només de la seva creació publicada anteriorment en col·leccions per a infants i joves. La primera ja fa temps que camina (també a La Galera) i presenta una recopilació de l’obra de Josep Vallverdú. La segona s’acaba de posar en marxa i es disposa a recopilar la que en trenta anys ha escrit Gabriel Janer Manila. En els dos casos, una institució col·labora en l’edició. En el cas de la Biblioteca Vallverdú, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i ara, en el cas de la Biblioteca Janer Manila, el Consell de Mallorca.

                  ¿Vol dir això que sense aquests suports suplementaris els projectes no serien tan viables només des de l’editorial? ¿O que el projecte els ha vingut com un anell al dit a les institucions col·laboradores i s’hi han apuntat de seguida que n’han tingut coneixement? De moment hi ha una sensible diferència entre el disseny de la Biblioteca Vallverdú i la Biblioteca Janer Manila. Mentre la primera és feta de  considerables volums en cartoné, la segona preveu una sèrie de llibres més aviat de butxaca. Estètica al marge, el que realment és interessant és la iniciativa en sí.

                  En aquest primer volum (‘La invenció de la primavera’),  s’hi troben tres de les primeres novel·les de Gabriel Janer Manila. I és així perquè l’edició vol respectar, sempre que sigui possible, un ordre cronòlogic de publicació, segons el seu coordinador, Josep Maria Aloy, que diu també que les més de dues mil pàgines catalogades de Janer Manila per a l’ocasió, fins al moment, ocuparan uns set volums. També és Aloy qui justifica el títol genèric d’aquesta primera tramesa: «Els personatges que protagonitzen els tres relats d’aquest primer volum viuen circumstàncies històriques i socials que els empenyen a inventar-se la primavera. Aquells eren uns anys propicis a la creació d’esperançades utopies.»

                  Es tracta de tres novel·les que daten d’entre el 1976 i el 1983: ‘El rei Gaspar’ (premi Folch i Torres, 1975); ‘Com si els dits m’haguessin tornat cuques de llum’; i ‘La serpentina’. Cada volum, com ja passa amb l’Obra Completa de Josep Vallverdú, està introduïda per un prologuista (en aquest cas de l’escriptor Miquel Rayó), que situa l’autor i l’obra en el context de les novel·les que integren el volum. Un volum que, en la introducció, sense voler ser biogràfic, recorda l’origen de Janer Manila en un entorn familiar d’una botiga de vetes i fils, a Algaida, en el temps de la postguerra: «Ell esperava en la rebotiga —diu Miquel Rayó—, els venedors que venien de lluny, amb un carregament de vetes i de fils, i de perfums, i de botons, i peces de roba de llista. Sí. Però també arribaven, aquells venedors, amb una gran càrrega d'històries i d'anècdotes que encisaven el cervell en formació de G.J.M.: "Vull dir que va ser dins d'aquell món que vaig aprendre a contar històries".»

                  Ja ho veieu, la mina literària d’un autor té els orígens més impensables. Si durant anys us havien intrigat els voluminosos carregaments de maletes dels venedors de vetes i fills ambulants i no enteníeu què portaven dins, atès el gènere que tocaven, ara en teniu la resposta: les històries, ni que no ho sembli, ocupen, quan volen, molt d’espai. No és estrany, doncs, que, abolida aquella nisssaga d’inesgotables venedors, floreixin ara obres completes de la llavor que van deixar.

Suplement Cultura diari AVUI, 21 octubre 1999