Clàssics i exòtics

Joles Sennell. El pont d’Amsterdam. Il·lustracions de Sesé. Col·lecció El Petit Esparver. Edicions La Magrana. Barcelona, 1997. A partir de 7 anys.

Anne-Marie Pol. La Lola i els llops. Traducció del francès de Goretti López. Il·lustracions de Carme Solà. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1997. A partir de 7 anys.

Anne-Marie Pol. Tot sol. Traducció del francès de Goretti López. Il·lustracions de Carme Solà. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1997. A partir de 7 anys.

        'El pont d’Amsterdam', de Joles Sennell, no és una obra de recent creació sinó que data de fa divuit anys, quan Sennell-Albanell va guanyar el premi Ciutat d'Olot del 1979. La primera edició va aparèixer a l'Editorial Joventut (1980) amb el títol 'L’estranya història d’uns somnis estranys'. Honestedat editorial, doncs, al advertir-ho, en aquesta revisió que aporta una peça breu de Joles Sennell on es barregen els elements del conte popular amb la ironia, el conte fantàstic i el recurs del somni que no té aturador.
        El protagonista és un sabater que, en un somni-revelació, es trasllada a Amsterdam on no hi falta ni un cavaller, ni la recerca d’un tresor, ni el retorn a la realitat transfigurada en l’hort de l’obrador. El conte, molt breu, té tots els aires de
conte popular, amb lleus retorns a la contemporaneïtat per no capgirar la intenció inicial de l’autor: servir-se del pòsit clàssic per revestir la incertesa del present.
        Joles Sennell no ha abandonat en aquesta revisió el seu interès lingüístic, potser més marcat fa vint anys que ara en la producció literària d’aquí. Com a mostra, la sinonímia del sabater: sabater de vell, adoba-sabatots, clava-puntes, ataconador o mitges-soles. I, també com a mostra d’una expressió popular, aquest “no n’hi ha de cuits”, per donar una cosa per perduda.
        Els dos contes d’Anne-Marie Pol ('La Lola i els llops'  i 'Tot sol'), no recorren a la influència clàssica com el de Joles Sennell. No els cal. L’autora Anne-Marie Pol, nascuda el 1958 a Rabat, Marroc, ha viscut, entre altres indrets, al Senegal, el Congo i París, on es va establir finalment. I aquesta barreja de pòsit cultural ancestral i formació contemporània li permet fer dos contes allunyats dels tòpics usuals i emmarcats en la narrativa lírica que exigeix que el lector —el lector més primerenc— no n’esperi gaires aventures en el sentit més corrent.
        L’aventura dels dos contes d’Anne-Marie Pol és la recerca del desconegut (la muntanya i els udols de llop) i l’afirmació de l’amistat (el gos abandonat). L’encert de l’autora és no caure en la trampa del conte fàcil. Arriscar-se amb una narració poètica on els elements aparentment més atractius (els llops, la gossa, el gos abandonat) són només l’excusa per aprofundir en l’intimisme dels personatges protagonistes. Amb un risc encara afegit, el del conte 'Tot sol', que té una estructura gens pensada per a primers lectors i que exigeix una preparació per entendre que la literatura no sempre s’explica de manera lineal.
        'Tot sol'  i 'La Lola i els llops'  tenen la catacterística d’haver estat publicats en un sol volum amb doble coberta (una davant i l’altra darrere). Els dos contes es troben i els dos contes mantenen unes il·lustracions expressives i molt adequades a l’estil literari de l’autora. La dibuixant Carme Solà ha reflectit diferents seqüències del text (la nit, la por, la sorpresa, el moviment), amb unes làmines que complementen cadascun dels arguments i en segueixen el fil narratiu.

Suplement Cultura diari AVUI, 13 novembre 1997