Conèixer el nostre món

Teresa Duran. La Mila va a l’escola. Il·lustracions de Pep Montserrat. La Galera i Editors Associats. Barcelona, 1998. A partir de 6 anys.

Lindsay Camp. Per què? Traducció de Daniel Picas. Il·lustracions deTony Ross. Edicions Destino. Barcelona, 1998. A partir de  6 anys.

        Aquests són dos contes per a primers lectors, a pesar d’estar editats en formats diferents (un en llibre reduït, i l’altre, en àlbum i vinyetes), que indaguen en el coneixement del món més proper i tenen també en comú el  llenguatge com a força d’atracció i de reacció.
        ‘La Mila va a l’escola’ és un deliciós conte que té com a tema de fons el valor de la diversitat, com a factor de sociabilització. Els companys d'escola de la Mila, un nena búlgara de tres anys, es fan seva la paraula "mlko" (llet) per demostrar-li que volen fer amistat amb ella.
        L’edició compta amb unes il·lustracions molt ben arrodonides que estan fetes des de la perspectiva de la petita Mila. L’il·lustrador Pep Montserrat enfoca la protagonista en diferents estats d’ànim que van des de la felicitat familiar, passant pel momentani astorament de no entendre cap paraula de les que sent a l’escola, i acabant amb l’alegria de la incorporació en el grup d’una paraula del seu idioma.
        En el conte de Teresa Duran, brevíssim (tot un manual de com exposar un gran conflicte en poques paraules), hi tenen també un paper important, pel que fa a les il·lustracions de Pep Montserrat, els gargots enrotllats que surten de les boques dels adults i petits per representar que els mots desconeguts no tenen sentit.
        El conte ‘La Mila va a l’escola’, que ara ha vist la llum en una col·lecció que publiquen set editors diferents: valencians, bascos, gallecs, catalans, asturians i aragonesos, ja s’havia publicat fa cinc anys en el suplement El Tatano, dins de la revista Cavall Fort.
        D’altra banda, el conte de Lindsay Camp i Tony Ross recorda un de les desenes de personatges que ha fet l’actriu Lloll Bertran a la televisió. En aquest cas, la d’aquella noia que, a tot, preguntava “¿per què?” en un encadenament de “perquès” que acabaven fent perdre la paciència a l’interlocutor.
        En aquest cas, la petita Lily, la protagonista del conte que es presenta il·lustrat en vinyetes, pregunta tan sovint “¿per què?” que ja no se sap si l’expressió és un simple coixí lingüístic o és una necessitat de la petita perquè té ganes d’aprofundir en el coneixement de les persones i en el dels fets. Lily és tan insistent fent el martelleig de la seva pregunta que acaba posant frenètic el pare, a qui, a falta de paciència, se li esgoten les respostes.
        Però, per fi, la petita té l’oportunitat de fer la pregunta, una vegada i una altra, a uns extraterrestes disposats a destruir el planeta Terra, i com que arriba a un punt que els invasors no saben què respondre, se’n tornen per on han vingut per reflexionar sobre el dura que és la vida a la Terra. És així com el pare de la Lily s’adona que, a vegades, aquelles preguntes que tant el molestaven podien servir per fer repensar qüestions que es donaven per veritats absolutes.
        Les il·lustracions de Tony Ross, amb llapis de colors i de traç lliure, semblants a esbossos, posen l’èmfasi en l’expressivitat dels personatges. L'àlbum combina les vinyetes més estàndard, amb les de pàgina sencera o doble pàgina, amb la qual cosa algunes de les escenes tenen un caràcter més especial, determinat per la grandària il·lustrativa.

Suplement Cultura diari AVUI, 15 abril 1999