El misteri del desert

Pau Joan Hernàndez. Tàrik de la gran caravana. Il·lustracions de Ricard Castells. Col·lecció Muntanya Encantada. Edicions Cadí. Barcelona, 1999. A partir 10 anys.

        Als qui han llegit ‘Joan Salvador Gavina’ no els costarà gens entendre el fil que ressegueix aquesta novel·la breu de Pau Joan Hernàndez. En aquest cas, el personatge somniador és Tàrik, un fill d’assaonadors, que espera cada any que arribi la caravana per un punt de l’horitzó del desert i que, tant ell com el lector, saben, des del primer moment, que un dia acabarà enrolant-se amb els caravanes del desert per descobrir què hi ha més enllà i, en el fons, per descobrir què hi ha en la seva gent i dins d'ell mateix.
    Si la gran majoria de contes i novel·les publicades en col·leccions per a joves ja passen prou desapercebudes, aquesta encara hi podria passar més perquè la col·lecció on apareix no és de les que ocupa més espai a les prestatgeries de la distribució editorial. I no hauria de passar gens per alt perquè 'Tarik de la gran caravana' manté un nivell de qualitat, propi de l'obra de Pau Joan Hernàndez, que té com a principal caracteristica la subtilesa amb què l’autor transmet les sensacions del món que envolta el seu personatge.
        Que un autor occidental i, que jo sàpiga, poc avesat al desert, “gosi” parlar d’un espai geogràfic tan allunyat del seu àmbit podria ser fàcilment criticable. Sovint s’oblida que darrere d’una obra de creació literària hi ha una feina prèvia de recerca documental que, mig pel mite, mig per la imaginació i, poc o molt, per la documentació, fa que, primer l’escriptor i després el lector, se sentin a la pell dels personatges i notin la sorra a les galtes com si els l'estampés el mateix vent del desert.
        Hi ha inicis de novel·les que no poden fer res més que empènyer el lector a continuar llegint. Aquest diu: "Quan les cigonyes arriben a Jarraim, al límit del desert, la gent de la ciutat sap que, com cada any, la gran caravana està a punt de reunir-se". Pau Joan Hernàndez estructura la seva novel·la en deu capítols que no pretenen enllaçar amb la literatura oriental, però que inevitablement s’hi acosten. I, si no, només cal veure com introdueix cada un dels capítols: “A les portes del desert”, “Tàrik dels assaonadors”, ‘La gran caravana arriba’, ‘Una carretada de sandàlies’, ‘Selim ben-Sefer’, ‘El colom i l’home savi’, ‘El Geni de la Sorra’, ‘Desert profund’, ‘Targha de les Veus Mortes’ i ‘El savi que va perdre les claus’.
        Tot un doll de misteri acompanya la narració d’aquesta novel·la, però també de precisió narrativa, d’una definició de personatges i de paisatge que, si no són viscuts, com deia, ho podrien ser. I al costat del desig de fugida, del desig de somni, del desig de descoberta del protagonista circula la tradició oral, que ensenya a viure i a ser més savi, com l'home del conte que tanca el cercle del relat.
        Aquesta novel·la breu està editada amb dignitat (un gairebé ja no sap quin tacte té el paper semicuixé) i enriquida, a més, amb unes il·lustracions elaborades amb els cinc sentits, igual que la part escrita. L'il·lustrador, mitjançant imatges difuses, ha donat una visió molt particular dels elements que li suggereix el text. Poc acolorides i amb tons neutres, una obra té la forma de cameller i un camell es reprodueix amb un entortolligament de fils finíssims  que semblen una troca de llana. Són làmines que no només t'assalten a cada capítol sinó que tenen la virtut de no mostrar més del compte per garantir que la recreació del misteri del desert que insinua Pau Joan Hernàndez mantingui tota la poètica, que és la clau d'aquesta novel·la farcida de la intensitat de la vida corrent dels seus personatges.

Suplement Cultura diari AVUI, 16 desembre 1999