Històries de pirates

Albert Calls i Xart. L’assalt dels pirates. Apèndix documental de Ramon Coll. Il·lustració coberta: Alfons Font. Col·lecció Vorera Jove. Edicions de la Vorera. Premià de Mar, 1999. A partir de 14 anys.

        A les acaballes del segle passat, es va produir un petit fenomen en la literatura per a joves: l’intent de desmarcament de les grans col·leccions consolidades per oferir al lector una proposta singular. I aquest desmarcament va venir des de diferents angles. Un és aquesta nova col·lecció i aquest segell que va aparèixer a Premià de Mar i que en el seu primer llibre fa honor al lloc de naixença amb la recuperació d'un tema històric: el dels pirates que van assaltar les costes catalanes per a bé i per a mal, dels ciutadans de fa cinc segles llargs.
        Albert Calls, poeta, narrador, periodista, editor, llibreter i, bàsicament, activista literari,  és l'autor d'aquesta novel·la  que, com ell mateix  adverteix en una nota explicativa, neix paral·lela a la renovació de la Festa Major de Premià de Mar i l'acte de remembrança del Desembarcament dels Pirates.
        Dit així, podria semblar que ens troem davant d'un relat que vol ampliar el guió de la festa folklòrica i que vol ser un complement del programa de la mà de la Festa. Però la novel·la 'L'assalt dels pirates' s'allunya d'aquest perill i s'endinsa en una trama que la converteix en una "novel·la doble" (com els CD's) i que cavalca entre la novel·la històrica i la novel·la  de ciència-ficció.
        En realitat, Albert Calls ha escrit dues novel·les pel preu d’una. La novel·la dels fets del 1550 i la novel·la dels fets del 1999. I les dues s’entrellacen subtilment gràcies a la trampa que permet la ciència-ficció i a les llicències que es pren l’autor i les que, inevitablement, s’ha de prendre també el lector. La ciència-ficció i la història s’asssemblen perquè demanen a qui les llegeixi que hi faci fe.
        Al marge d’aquest recurs, doncs, ‘L’assalt dels pirates’ juga amb dos personatges a les dues parts, de cognom Moragas (Martí i Enric), que es retroben sobre el paper segles després, gràcies a un manuscrit. L’èpica, l’heroisme i el registre adequat a l’època de la pirateria tenen les seves semblances en l’època contemporània on una altra mena d’èpica i d’heroisme envolta els protagonistes com la que va envoltar també els que obren el relat.
        L’acció dels abordatges i els assalts de la primera part té com a contrapunt l’acció més de telefim, amb corredisses, algun mort i una bona dosi d’intriga moderna de la segona part. Per això deia que Calls ha fet dues novel·les i el lector s’identificarà més amb una o amb l’altra, segons el seu estat d’ànim: ara El que és clar és que els lectors del Maresme se sentiran atrets tant per l’una com per l’altra,egons el seu estat d’ànim: ara pirata, ara 007. El que és clar és que els lectors del Maresme se sentiran atrets tant per l’una com per l’altra, sobretot perquè mai no és sobrer allò que descobreix que qualsevol temps passat tampoc no va ser millor, al revés del que molts pensen.
        El llibre conté un apèndix documental, escrit per Ramon Coll,  que aporta suculentes dades històriques sobre el període  i algunes anècdotes com la que atribueix als habitants d'Alella la resposta al rei Felip IV dient-li  que no podien formar part del seu exèrcit perquè "tenien que estar de continu amb las armas a les mans, per defensarse de moros y altres enemichs". Si és una excusa, com a mínim és ben trobada. Alliçonadora també l’opció de l’autor pel terme “moro”, que no considera despectiu, com algunes tesis correctives actuals, sinó hereditària de la denominació dels mauri, els habitants de la costa nord-africana de l’època romana. ¿I és que, si en prescindíssim, què en faríem de l’expressió: “Alerta, hi ha moros a la costa!” i com es podrien escriure, ja al segle XXI, novel·les com aquesta?

Suplement Cultura diari AVUI, 13 gener 2000