Un, dos, tres premiats

Albert Roca Orta. Un cargol per a l’Emma. Il·lustracions de Gemma Sales. Col·lecció Tucan. Editorial Edebé. Barcelona, 1998. A partir de 9 anys.

Pep Coll. El tresor de la nit de Nadal. Il·lustracions de Cristina Losantos. Col·lecció Petit Esparver. Edicions de La Magrana (també en edició especial de la Caixa de Terrassa).  Barcelona, 1998. A partir de 10 anys.

Carme Fernàndez Villabol. Pau, què et passa? Il·lustracions de Quelot. Col·lecció Peripècies. Editorial La Galera. Barcelona, 1998. A partir de 7 anys.

        Són tres premis de l'última temporada. El Premi Edebé de Literatura Infantil, el premi Lola Anglada de la Caixa de Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa, i el premi Comte Kurt, de la Galera. Tres oportunitats per comprovar les diferents opcions dels jurats i, a la vegada, les diferents opcions dels autors aspirants a guanyadors.
        El Premi Edebé serveix per presentar un autor encara jove (generació del 71) i una novel·la breu, honesta amb els lectors, virtut escassa però necessària, tenint en compte la col·lecció. Albert Roca fa un relat d’amors entrecreuats, el de dues parelles grans i el d’una d’adolescents. Una de feta, madura, una altra d'esclatant en plena maduresa dels enamorats, i la tercera, a mig fer i de simple iniciació.
        El conflicte de fons: la guerra civil espanyola i el seu inici. Però només com un tret al final del relat, sense pretendre explicar ni els fets ni el lloc. Per tant, fàcilment comprensible per qualsevol edat de qualsevol moment. El que passa és que el relat en conjunt està tot just esbossat i això fa que un lector adult, gràcies a la seva experiència, segurament sabrà molt més d’allò que se li explica, però a un lector menys experimentat o jove, la comprensió subliminal se li pot fer més difícil.
        Cal advertir, però, que ‘Un cargol per a l’Emma’ és una novel·la prima com un paper de fumar i fràgil com una closca de cargol. Tan prima i tan fràgil, que un es pregunta com devien ser els altres originals que van competir al premi. Les il·lustracions, reproduïdes a dues tintes, a pesar de la bona interpretació de la dibuixant, no queden gens afavorides per l’edició. La bona mà il·lustradora es detecta a coberta, però, com ja és habitual en els premis Edebé, la franja impresa pregonant el premi trepitja a tot drap i sense escrúpols l’única làmina de colors que se salva del conjunt.
        Per la seva part, Pep Coll va obtenir el premi Lola Anglada amb un recull de les històries que no esgota mai gràcies a la seva dèria investigadora. A ‘El tresor de la nit de Nadal’, la veu popular se centra en històries que han arrelat en la terra pirinenca que tant coneix l’autor. La més eixelebrada —però, per mi, la més interessant del recull—, la que parla de les memòries d’un mercenari, un viatger de grans llegendes que se’n surt de tot en una contalla plena d’exageracions sense opció a rèplica.
        La virtut d’aquest recull de Pep Coll és que es limita a sis històries que l’obliguen a centrar-se en l’experiència d’una contalla de tres veus d’avis la nit de Nadal. Les il·lustracions, per motius editorials similars a l'anterior, hi són per compromís. Només la coberta a color permet veure tot el que haurien donat de bo.
        En canvi, del Premi Comte Kurt, només se’n salven les il·lustracions (allò que precisament no ha passat per la mà del jurat!). El dibuixant, que utilitza l’àlias de Quelot, ha fet una dotzena de làmines que li serveixen per retratar un personatge estrambòtic. Quelot ha optat per donar tot el joc al cap de la figura i completar les làmines amb traços geomètrics. ‘Pau, què et passa?’ és un conte curtíssim com diu el nom del premi (Comte Kurt), que es limita a explicar les manies del protagonista durant els set dies de la setmana. Un conjunt d’anècdotes que conformen un relat de llibre de text amb franja de premi, però que demostren que caldria haver exigit més tremps literari per tenir dret a lluir la banda de guanyador.

Suplement Cultura diari AVUI, 10 setembre 1998