Robinson del gueto

Uri Orlev. L’illa del carrer dels Ocells. Traducció d’Eulàlia Sariola. Il·lustracions d’Ora Itan. Il·lustració de la coberta d’Eulàlia Sariola. Editorial Grup Promotor - Alfaguara. Barcelona, 1999. A partir 12 anys.

        Europa 1944: Segona Guerra Mundial, Polònia, els guetos jueus. Europa 1999: els Balcans, el Kurdistan... Durant un temps força llarg, entre els anys seixanta i els vuitanta —entre la millor etapa de la literatura fantàstica i la florida del realisme i de les narracions ambientades en les aules adolescents— no hi ha hagut lloc per a relats com el de ‘L’illa del carrer dels Ocells’. Amb la crisi del realisme, a la dècada dels noranta i l’abús dels arguments quotidians, escanejats de les menudalles adolescents de cada dia, la literatura demana alguna cosa més. Demana que no només es projecti el vídeo casolà sinó que es rebobini en la memòria i es torni a fomentar la imaginació amb allò que no s'ha viscut, però que es té a la punta dels dits per poder conèixer.
        La novel·la acaba amb una afirmació tan de poció de l'àvia que no pot ser més exacta: "El plorar s'encomana, igual que el riure". 'L'illa del carrer dels Ocells' encomana al lector el plorar del protagonista, encomana la seva fortalesa, encomana la capacitat de madurar en situacions extremes. 'L'illa del carrer dels Ocells' és una de les millors novel·les publicades durant el 1998 (en català i en una traducció afinadíssima, directament de l’hebreu, d’Eulàlia Sariola, que va tenir l’encert de no deixar-se temptar per la versió castellana).
        La novel·la té un valor doble perquè, tot i que ens arriba prop de vint anys després d’haver estat escrita, recobra ara, amb els conflictes de Centreeuropa dels noranta, una tremenda visió de la barbàrie de la intolerància i el fanatisme. A més, fa uns mesos, una versió cinematogràfica es va projectar en versió original anglesa a Barcelona ('The Birds Street').
        Uri Orlev, l'autor, va néixer a Varsòvia el 1931, resideix a Jerusalem des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, després d'haver estat alliberat dels camps d'extermini de Bergen-Belsen, després que els nazis matessin la seva mare amb qui havia viscut junt amb el seu germà en el gueto de Varsòvia, i després que el seu pare fos fet presoner dels russos.
        És imprescindible conèixer aquestes vivències de l’autor perquè són, en part, les vivències que es troben a la novel·la. El protagonista és un noi jueu d'onze anys que ha perdut la seva mare, i el seu pare ha estat deportat pels alemanys. Tot sol, ha de sobreviure en un edifici enrunat del gueto de Varsòvia, exposat a tots els perills, esperant la tornada del seu pare. El que hi passa permetria titular la novel·la 'Robinson del gueto' (recordant 'Robinson del metro', de Holan Felice; traducció al català de Ramon Barnils, La Magrana). El que se’n desprèn, però, no és només l’aventura i el perill, sinó també l’odi, la insolidaritat, la solitud, la descoberta de l'amor, la convicció en el futur com a única sortida.
        Eulàlia Sariola ha jugat un paper doble en aquesta versió. D’una banda, la de traductora de l’hebreu, i de l’altra, la d’il·lustradora de la coberta que representa el protagonista amb la seva mascota, un ratolí blanc. Una làmina d’aquarel·la amb aiguades que contrasta amb els dibuixos interiors, de l’edició original, els de la il·lustradora israeliana Ora Itan, fets a tinta xinesa, amb traços finíssims, semblen més aviat apunts del relat de l'autor. La dibuixant emmascara les figures i només les fa identificables en conjunt, potser perquè els dibuixos, com el relat, també volen ser un crit a l’anonimat.
    'L'illa del carrer dels Ocells' és un indret simbòlic on jueus, polonesos, alemanys i russos són només titelles de la violència i les massacres de tots els temps.

Suplement Cultura diari AVUI, 25 març 1999