Un crit a l'esperança

Joan de Déu Prats. Recull de somnis. Il·lustracions de Mercè Canals. Col·lecció Llibres del  Sol i de la Lluna. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1998. A partir 6 anys.

        El primer que crida l’atenció d’aquest ‘Recull de somnis’ és el conjunt d’il·lustracions i el material que la dibuixant Mercè Canals ha fet servir per representar cadascun dels somnis o desitjos que té el petit protagonista. La il·lustradora ha utilitzat el paper de colors retallat, tot i que no te n’adones fins al cap d’una bona estona de mirar les làmines. El guaix i els perfilats amb llapis (gràcies als aclariments dels crèdits que té el bon costum d’incloure la col·lecció) permeten aclarir què és el que fa que l’aire geomètric dels traços es converteixin en aparents dibuixos originals, sense manipulació de collage.
        De totes les làmines, n’hi ha dues que estan particularment molt ben aconseguides per la seva simetria i engranatge d’elements: es tracta de la làmina que representa el petit protagonista visitant un espantaocells (no puc indicar el número de pàgina perquè la col·lecció en prescindeix), i la làmina del savi astrònom que té un aire de personatge surrealista de Chagall.
        La veritat és que, qualsevol de les dues eren una bona coberta del llibre i en canvi l’edició ha optat per una tercera, potser més “infantil” (el nen dormint a la cistella del globus), però menys suggerent al cop d’ull. Malgrat la tècnica utilitzada, el to reposat de colors blaus, verds clars i ocres mantenen una unitat més descriptiva que expressiva, però mai monòtona, i això sí que ho fa la matèria primera del paper retallat.
        Però l’atractiu de les il·lustracions, que segueixen pas a pas el conte i no es repeteixen gens perquè tampoc ho fa el text, no ha de fer perdre l'interès pel relat que s'amaga darrere dels papers de colors.
        ‘Recull de somnis’ és en realitat un conte doble. És a dir, es podria llegir en dues tongades. Primer les pàgines de text imprès sobre fons blanc i després les pàgines de text imprès sobre fons acolorit, i tornar a començar. I podria ser així perquè l’autor juga amb el ganxo de la imaginació per introduir un capítol, en un to més líric, i passa a un segon pla, encara en clau d’imaginació, però sorprenent el lector amb una realitat cruent. Per exemple: “M’imagino que visc entre les veles d’un vaixell pirata (...) però en realitat estic ancorat en una tenda de campanya en un camp de refugiats.”
        La tònica del conte és aquesta. Un roserar és un camp de filferrada; un espantaocells és un soldat armat; les cuques de llum són bales que les armes escupen al vespre; la màquina d’un astrònom és un mortífer morter de metralla; un esquelet de dinosaure és un tanc esventrat... Ens hauríem de remuntar a ‘Viatges i flors’ i ‘Quanta, quanta guerra’, de Mercè Rodoreda, per trobar-hi una possible referència, sobretot per l'estil i la temàtica. I això és important de remarcar perquè no oblidem que estem parlant d’una col·lecció per a lectors primerencs, editada en cartoné i il·lustrada. Que la referència sigui de primera línea literària és un fet força inusual en aquest àmbit.
        Però ‘Recull de somnis’ és també un crit a la pau i l’esperança. El text de l’última làmina ho defineix: “Cada dia imagino, per continuar essent un nen com tots els altres nens que viuen fora de les filferrades, més enllà d'on s'estenen les cases de drap sacsejades pel vent”.

Suplement Cultura diari AVUI, 4 març 1999