Contes per explicar

Jacob Ludwig Karl Grimm i Wilhelm Karl Grimm (Germans Grimm). Contes dels germans Grimm. Traducció de l’alemany d’Anna Gasol. Il·lustracions de Nikolaus Heidelbach. Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors. Barcelona, 1998. A partir de 10 anys.

    Un luxe es pot valorar de moltes maneres. Aquest és un luxe editorial no només per la seva presentació, per la riquesa de les il·lustracions, sinó també per la traducció que n’ha fet Anna Gasol, persona vinculada estretament a la literatura publicada per a joves en diferents àmbits.
    El volum, i remarco “volum” perquè ho és —fa un pam per un pam i mig, té prop de 400 pàgines en semicuixé, i en un cartoné corrent però amb una sobrecoberta ideal per encantar pares noels, reis mags, tions i altre bestiari d’aquesta mena—, reuneix 101 contes dels germans Grimm amb tot l’avantatge que això representa: el pas llegit o oral de generació a generació des de fa molts anys i, per tant, la capacitat de ser un llibre apreciat en qualsevol biblioteca familiar o, no cal dir-ho, pública.
    Val la pena reproduir unes paraules de Carles Riba sobre els germans Grimm que l’edició acompanya en una solapa: “La tasca dels germans Grimm —diu Carles Riba— fou extraordinària: els seus escrits omplirien tota una gran biblioteca. Però, tanmateix, fora del seu país, ningú no es recordaria dels noms dels dos filòlegs si no haguessin pensat, per estudiar el llenguatge del poble, de viatjar per tot Alemanya, apuntant les velles contalles que explicaven els camperols. Demanaven a la gent que els expliquessin contes, els copiaven paraula per paraula, tal com els havien escoltats, i així van fer un llibre.”
    Una característica d’aquesta edició la fa, com deia, especialment valuosa: la tria dels 101 contes s’ha fet, diuen els responsables, prenent com a base la segona edició, corregida i augmentada, de 1819, i en part, prenent com a base la tercera edició, completa, de 1837, així com també altres edicions de 1840, 1843 i 1850. La tria que el volum presenta l’ha feta Nikolaus Heildelbach, que és qui dóna vida amb les seves il·lustracions als paratges i els personatges més coneguts de l’univers literari recopilat pels germans Grimm. I amb el mateix rigor de l’edició alemanya, doncs, Anna Gasol ha intentat, i ho ha aconseguit, ser fidel a la base de les edicions de punt de partida.
    Les il·lustracions, bellíssimes, són un passeig visual que està entre la tradició més clàssica i la pròpia visió del dibuixant. Un to de colors pastel en els quals domini el gris i el beix donen un to poètic a les ancestrals paraules populars recollides pels Grimm, que Anna Gasol ha transcrit amb un treball conscient també de la tradició de la llengua d’arribada a l’hora de traduir.
     ¿Què ha fet la traductora per enfrontar-se a aquests 101 contes? Investigar quins relats dels Grimm existien en català. Comprovar els títols adoptats en diferents edicions i anys. Contrastar i decidir sobre els patronímics utilitzats per altres traductors que l’han precedida (Carles Riba, Carme Serrallonga, Albert Jané, Francesc Sales, Mercè Canela, Teresa Duran...). Mantenir les repeticions i frases fetes de l’original, degudament adaptades a la comprensió del lector actual. I, detall molt important, no sempre seguir al peu de la lletra el que ha trobat sinó adoptar uns criteris que són, a més, una mena de “petit seny ordenador" de la traducció d’aquesta mena de textos. Un llibre excel·lent en tots els sentits per recuperar la transmissió oral, que era també la preocupació inicial que va caracteritzar l’obra dels filòlegs Jacob i Wilhelm Grimm.

Suplement Cultura diari AVUI, 10 desembre 1998