Entre bruixes i capgrossos

Albert Monteys. La Bruixa Matilde i els germans Benet / Oh, quina por! Col·lecció La Bruixa Matilde. Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 1998. A partir 6  anys.

Pilarín Bayés, Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer. El pop gegant / Ens deixen una mona a casa / Els capgrossos es queden sense aigua /. Col·lecció Les Aventures d’en Pau i la Laia. Eumo Editorial. Vic, 1998. A partir 6 anys.

        Albert Monteys és l’autor del text i de les il·lustracions d’aquesta nova col·lecció de Publicacions Abadia de Montserrat que té com a protagonista una bruixa. Edició en cartoné i en paper de bona qualitat, sembla que vulgui anar a parar a les mans dels primers lectors, però en realitat, text, il·lustracions i manipulació (cada llibre afegeix un fulls d’adhesius i un bloc en blanc per completar els dibuixos d’algunes làmines) requereixen una certa experiència personal que fins als sis anys, com a mínim, no s'adquireix, si no es vol, esclar, que els adults acompanyin els lectors més petits en els primers passos.
        No sé si la presentació que l’autor fa de la protagonista vol ser una referència al personatge televisiu o és una simple casualitat. El cas és que la sèrie comença avisant: “Avui la bruixa Matilde s’avorreix com una ostra en un dia sense onades”. I un no es pot estar de pensar si la tal Matilde no és una cosina germana o, almenys, una parenta de lluny, de la popular Bruixa Avorrida de ‘Les Tres Bessones’.
        Per les característiques de l’edició, l’il·lustrador opta per uns personatges estrambòtics de formes triangulars, circulars i molt geomètrics, trets que es repeteixen també en els objectes i en la majoria d’elements de les làmines de ‘La Bruixa Matilde’.
        Aquesta forma dels dibuixos és el que permet que els adhesius que s’adjunten a l’edició, i que cal anar afegint als relleus d’ombres il·lustrades sense contingut, ho tinguin més fàcil a l'hora d'encaixar. I, en realitat, aquesta sembla que sigui la funció principal d'aquesta edició, atès que els textos brevíssim són simples acompanyants d'unes il·lustracions que ofereixen poca varietat i que pequen una mica d'excés de bruixa, cosa comprensible si tenim en compte que és la mestressa de la col·lecció.
        D’altra banda, la il·lustradora Pilarín Bayés, inesgotable com sempre, adapta els seus personatges (la multitud que s’hauria d’anomenar d’una vegada ‘La família Bayés’), a les situacions que els llibres de la col·lecció d’Eumo volen relacionar des de la vida quotidiana dels protagonistes amb els animals i el seu coneixement a través d’un fil argumental d’aventures.
        Per la sèrie, fins ara, ha passat el bestiar més domèstic o accessible (gallines, pollets, ovelles, gats, ratolins, vedells, mussols, peixos, conills, dofins, esquirols...). Ara toca el torn als pops, les mones, i els cap grossos, i ja en van quinze títols.
    La col·lecció té dos actractius. Per una part, la profusió i generositat il·lustrativa de Pilarín Bayés, a qui sempre sembla que li falti paper per farcir de detalls els seus objectes, personatges, utensiles i paratges, i per l’altra, l’esforç textual per fer passar coneixements per aventura, una temptativa que sembla fàcil a primer cop d’ull, però que té trampes fatals si l’autor, les autores, en aquest cas, no les saben salvar.
        Afortunadament, les salven, i la col·lecció es converteix, per les seves característiques, en una mena de gran auca amb text a l’engròs i vinyetes il·lustrades en grans dimensions.

Suplement Cultura diari AVUI, 11 març 1999