Lluites entre homes i dones

Roald Dahl. Els Culdolla. Traducció de Carme Geronès i Carles Urritz. Il.lustracions de Quentin Blake. Biblioteca Roald Dahl. Editorial La Magrana. Barcelona, 1998. A partir de 10 anys.

Teresa Duran. El dimoni escuat. Il.lustracions de Mabel Piérola. Col.lecció Petit Esparver. Edicions de La Magrana. Barcelona, 1998. A partir 10 anys.

            Hi ha reedicions que no són simple manteniment dels llibres a les prestatgeries. Aquest és el cas de Roald Dahl i Teresa Duran. Dues reedicions que són una oportunitat per recuperar dos relats de primera línia i que podrien sortir perfectament de les seves col.leccions per entrar en col.leccions generals (com per exemple ha passat amb el conte ‘Roverandom’, de J.R.R.Tolkien, editat per Empúries a la sèrie de Narrativa).
            ‘Els Culdolla’, de Roald Dahl, amb les habituals i expressives il.lustracions de Quentin Blake, és una magnífica faula sobre la classe humana que, a més de maligna, és lletja i antipàtica. Un matrimoni malavingut es martiritza amb bromes pròpies de cervells recargolats i martiritza, de passada, les bèsties que conviuen amb ells. Un matrimoni d’aquestes característiques bé es mereix una lliçó. ¿I qui millor que la fauna animal unida per tornar amb escreix tot el que el parell de marit i muller cruels els infligeixen?
            Els que busquen textos “poc recomanats pedagògicament” per enviar a la foguera aquí en tenen un. Que s’espavilin, però, perquè ja fa deu anys que circula traduït al català. En un moment del  relat, el senyor Culdolla prepara un pla per desfer-se de la senyora Culdolla digne d’un marit sàdic que es dedica a maltractar la muller.
            Roald Dahl tracta la crueltat amb humor i domini literari, i no es planteja qui és el seu lector. No posa barreres entre la llibertat narrativa i la llibertat d’opció lectora. Per això és un dels autors que, després de mort, es manté amb èxit en les preferències lectores. La Magrana ho ha vist clar i ha començat una Biblioteca dedicada a l'autor. Aquest n'és el quart volum.
            'El dimoni escuat', de Teresa Duran, prové d'una primera edició a Pirene feta el 1992, i reapareixen ara, a La Magrana. El títol, aparentment “tou i nadalenc” no ha d’enganyar. El relat de l’autora és també dels que reuneix prou mèrits per entrar a la llista negra dels perseguidors de la literatura “poc correcta”. Darrere la cua del dimoni hi ha una intel.ligent sàtira de la lluita home-dona. I una. I una atrevida i descarada mirada del bé i del mal amb banyes a dojo.
            ¿Quina mala intenció porta l’autora quan fa que una noia s’enamori d’un fill del dimoni i, per convèncer els seus pares de les virtuts del xicot, ha de descobrir pas a pas a què es dedica el promès, hereu d’una nissaga de “creatius-executius”?
            Els referents populars no falten en aquesta recuperació de Teresa Duran. Ella mateixa ho admet en un epíleg on anomena tant Mossèn Alcover, com Apel.les Mestres o Joan Amades. Però a la vegada hi ha capgirament, veu oral i una peça inèdita de la qual ningú no té referència escrita enlloc.
            També, com en el cas de Roald Dahl, l’humor serveix a Teresa Duran per maquillar intencions malignes del personatge central de les narracions. I també el conjunt aconsegueix un resultat que permetria que el text sortís de la col.lecció específica per a joves. En aquest cas, les il.lustracions de Mabel Piérola, algunes a doble pàgina, fan pensar en una d’aquelles enyorades edicions de luxe.

Suplement Cultura diari AVUI, 5 novembre 1998