Ara hi entro i ara en surto

Miquel de Palol. La fortuna del senyor Filemó. Foto coberta de Javier Calbet. Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1997. A partir de 14 anys.

        ¿Què hi fa un autor com Miquel de Palol en una col·lecció com aquesta? La pregunta ja no ve a tomb. El transvasament de noms considerats per a adults cap a col·leccions per als adolescents ja és un fet. El dèficit en aquest sentit era notable fa només cinc anys. Prou alertat en aquesta pàgina, un no pot sinó fer ball rodó amb els editors —ni que sigui per una vegada— i celebrar que s’hi hagin decidit. I, de passada, fer ball rodó amb els autors   —també ni que sigui per una vegada— i celebrar que s’hi hagin decidit i que ho facin covençuts i sense complexos.
        Com més es tendeixi a aquest transvasament, més aviat deixaran de tenir sentit les col·leccions per a adolescents i més aviat els lectors i els guies de lectors hauran d’aprendre a triar textos per a joves de les col·leccions generals. Ja sé que, per ara, la llei de mercat no hi pot estar d’acord. Però, d’aquí a un temps, en literatura —que, una vegada més, no vol dir llibre— les lleis de mercat seran paper mullat.
        La literatura només té possibilitats de sobreviure en un mercat potencial preparat per escollir i salvaguardar-se de les pressions i directrius comercials. Quan això passi, uns quants llibres es continuaran venent com el xampú, el xampany o la colònia. Però la literatura, no.
        La temptativa de Miquel de Palol en una col·lecció per a lectors més joves que els habituals no és un debut. Ja va publicar a l'Editorial Destino, 'Les Tres Ties' (1992), una novel·la per a lectors infantils. El seu nom, doncs, està en el bombo dels "ara hi entro i ara en surto": Robert Saladrigas, Jordi Coca, Vicenç Villatoro, Feliu Formosa, Xavier Moret, Víctor Mora, Isabel-Clara Simó, Víctor Batallé, Olga Xirinacs, Ignasi Riera, Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau Janer, Pep Albanell, Xúlio Ricardo Trigo, Manuel Joan Ariñó, Ponç Pons, Jaume Fuster, Margarida Aritzeta, Miquel Desclot, Guillem Viladot, Rafael Vallbona, Miquel Fañanàs, Josep M. Fonalleras, Avel·lí Artís-Gener... i me’n deixo. És a dir, autors que tothom classificaria per a adults i que, en canvi, han entrat amb bones aportacions en l'àmbit juvenil.
        La primera impressió de la lectura de 'La fortuna del senyor Filemó' és l’estil de llengua. Miquel de Palol es diverteix saltant-se les lentes decisions de la normativa i tira pel recte en molts casos. Però no només en la forma, sinó recuperant el brou d’una llengua que va desapareixent a poc a poc dels textos feblement escrits i forçosament retocats.
        L’ús estilístic de Palol és tan fi que la segona impressió és que aquesta novel·la no és per a lectors a partir de tal o tal altra edat sinó que pot baixar tranquil·lament i, a la vegada, pujar. La tercera impressió és que la història té un bon planteig i no es deixa enganyar per la fórmula màgica que agradi els joves.
        I la quarta i última impressió és que la faula del xantatge i l'explotat corre el perill de passar desapercebuda per la manera de retratar els personatges que, en alguns moments, tenen el caràcter de putxinel·lis convertits en carn i os per facilitar el to irònic, satíric i tot —com el Froid (Freud) anomenat pastisser de Viena—, de la novel·la que, en el fons, s’emparenta d’un paratge realista.
        Dit això, que els fets passin en un magatzem de queviures i que tot comenci pispant no és important. L’important és com es resol la trama de veure’s la vida canviada d’un dia per l’altre per haver estirat uns paquets de farina, sucre, mantega i maduixes, i ser un pillastre d’una terra, que a can Palol, s’anomena Agucrània. Moralitat: per arribar dalt i fer fortuna s'ha de sortir de baix. De sota terra, si pot ser. I dir-se Filemó. O Trifó, pel que fa al cas.

Suplement Cultura diari AVUI, 15 gener 1998