Llegir poesia i proses poètiques

Teresa Duran. L’any de l’Esquirol. Il·lustracions de Sesé. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 1998. A partir de 6 anys.

Olga Xirinacs. Cavall de mar / Marina. Il·lustracions d’Asun Balzola. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 1998. A partir de 8 anys.

Josep Carner. Museu zoològic. Il·lustracions de Lluís Farré. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 1998. A partir de 6 anys.

Josep Carner. Bestiari. Il·lustracions de Francesc Infante. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 1998. A partir de 12 anys.

Marià Manent. Espígol blau. Il·lustracions de Teresa Martí. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 1998. A partir de 10 anys.

        De tant en tant, només de tant en tant, el carter et dóna una alegria. Sobretot si et porta segons quins llibres. Aquesta remesa n’és una. Per una banda, la iniciativa de publicar diversos reculls de poemes en una col·lecció per a lectors joves no hauria d’estranyar ningú. Però, per l’altra, atesa la seva escassedat, veure aparèixer dos llibres de Josep Carner, un de Marià Manent (adaptacions de poemes anglesos) i dos d’Olga Xirinacs, es transforma en tot un esdeveniment.
        Política de reedicions que és doblement lloable. Sobretot si tenim en compte que, a hores d’ara, la febre de la novetat ha deixat perduts pel camí nombrosos títols dels quals no se n’acaba tenint el més mínim record, i encara més, si, com passa amb molts d’aquests llibres, han aparegut abans en col·leccions il·lustrades, per a infants o, com qualifica una antologia de Josep Carner el seu ‘Bestiari’, de “producció marginal”.
        No sé si marginal o no però, de tota aquesta remesa, el conte ‘L’any de l’esquirol’, de Teresa Duran, té un valor especial. Primer perquè també recupera una antiga edició —és un dels primers textos de l’autora—, i segon, perquè sense ser estrictament poesia, sí que s'acosta a la prosa poètica. A més, l'edició de 'L'any de l'esquirol', amb il·lustracions de Sesé, és la que es vol acostar més a l'àlbum il·lustrat. Només en fa una imitació, per exigències de la col·lecció, però demana a crits el cartoné.
        Teresa Duran juga en aquest text amb els set dies de la setmana. I amb les quatre estacions. I amb una cria de set petits esquirols. Amb el somni, la fam, la por, l’amistat, la generositat, la curiositat, la picardia, la maduresa, la tristor, el fred, l’escalfor, el treball, l’esforç, l’estímul, la compensació i la Nit de Sant Joan amb la seva màgia.
        És un text que l’editor recomana a partir dels sis anys, però que està fet per ser llegit i per ser escoltat. Per tant, no només és idoni per a adults en crisi de lectura sinó fins i tot per a primeríssims lectors amb oïdes atentes a qualsevol so. I ‘L’any de l’Esquirol’ té so, té música, té ritme, té fins i tot el do de burxar la imaginació. Per les onomatopeies, per les frases curtes, per les imatges, per la senzillesa de la trama, per la riquesa lingüística.
        Elements tots aquests que també es troben en els petits poemes d’Olga Xirinacs. El doble llibre de Xirinacs (dos en un) amb il·lustracions d'Asun Balzola, unes aiguades que, com en el cas de Teresa Duran, reclamen a crits el cartoné, és ideal per fomentar la imitació. I amb això no dic res que hagi d’esverar ningú. La imitació, en Literatura, és una eina bàsica, inconscient i fins i tot eficaç quan es fan els primers passos. Amb el poemari d’Olga Xirinacs, el lector viatjarà al fons del mar, en el cas de ‘Cavall de mar’ i es passejarà per la sorra, de la mà de ‘Marina’.
        No és aquesta la primera iniciativa. Ja ho deia al principi: podem trobar reculls poètics esporàdics en altres col·leccions (Vaixell de Vapor, La Galera, Ala Delta, i alguna de singular). El valor de Sopa de Llibres és el seu caràcter estable i en continuïtat. Un bombardeig de sis volums alhora per desconcertar un receptor que potser ja ha oblidat fa temps que la poesia també forma part de la seva experiència vital. Després de tants recitals, algú es comença a preguntar: “¿Ah, la poesia també es llegeix?”.
        D'altra banda, la recuperació d'un dels poemaris per a infants de l'anomenat "príncep dels poetes catalans" ('Museu zoològic') parla de cangurs, gossos, lleons, cigales, pops, bens, orenetes, estruços, ases, mussols i mosquits. Fugint de la faula, els petits poemes de Josep Carner amaguen espurnes de tendresa i donen una imatge nova de la bèstia elevada a la lírica.
        I així, com el 'Bestiari' de Pere Quart figura en les seves antologies (reeditat també recentment per La Galera), aquest altre 'Bestiari' de Josep Carner havia quedat arraconat com a peça brillant “però marginal”. Gràcies a aquesta marginalitat, ara es pot trobar en aquesta nova sèrie de poesia iniciada per Barcanova i que recupera un recull a l’altura de les faules més populars de la literatura universal.
        I, finalment, Marià Manent va traduir i adaptar al català uns poemes anglesos antics que han anat de boca en boca d’àvies, avis, pares, mares, mainaderes i cangurs. El recull 'Espígol blau' s’afegeix ara a la iniciativa de Barcanova per aproximar la poesia als infants. Darrere la musicalitat, amaguen una complexitat que requereix una atenta lectura.

Suplement Cultura diari AVUI, 18 juny 1998