Qui menja sopes, se les pensa totes

Dolors Garcia Cornellà. Sopa de nit. Col·lecció El Petit Esparver, 85. Edicions de la Magrana. També en edició especial il·lustrada Caixa d'Estalvis de Terrassa. Barcelona, 1999. A partir 7 anys.

        No sempre la intenció anecdòtica d’un recull de contes coincideix amb el bon resultat, com en el cas d'aquesta 'Sopa de nit', que va obtenir el premi Lola Anglada de contes curts, ara fa un any, un premi que patrocinen conjuntament l'Ajuntament de Terrassa i la Caixa d'Estalvis de Terrassa i que, en l'edició actual, ha augmentat considerablement la seva dotació (un milió de pessetes) convertint-se en el premi d'aquesta categoria més ben dotat.
        De fet, el premi Lola Anglada, que va camí de complir els setze anys i que compta amb un  jurat que presideix una autora tan venerable com Anna Murià (95 anys acabats de fer!), s’ha anat definint com un premi que no pretén descobrir nous escriptors, només, sinó que s’imposa —i dic s’imposa perquè no s’està de declarar alguna edició el premi desert—, dotar el gènere del conte curt, tan escàs últimament, amb algunes de les peces que, a la llarga —el temps ho confirmarà— donaran una de les antologies més significatives d’aquest últim tram de segle. Una proposta que els promotors i l’editors haurien de començar a contemplar.
        L’escriptora gironina Dolors Garcia Cornellà s’afegeix a la llista d’autors «lolaangladistes» amb un recull, deia, pensat des de l’anècdota de conjunt, però perfectament estructurat. És un recull que excel·leix per la seva brevetat. Sota la intenció —i l’amenaça!— de donar fe de 27.729 contes que són infal·libles per fer menjar la sopa cada nit, l’autora arriba a cedir-ne només sis, cosa que deixa amb una gana indescriptible els lectors que es troben davant d’un conjunt de petites històries arrelades en sis indrets del món, que ben bé podrien haver sortit tant de la veu popular com de la imaginació i la transcripció dels contistes més clàssics.
        El senyor Quecaminadenits, un personatge que només apareix en el llibre com a punt d’arrencada, és el recopilador dels milers de contes que s’haurien perdut en la foscor de la nit si, a l’hora de menjar la sopa de cada nit, un tossut com ell no s’hagués entestat a recollir-les.
        De les Terres Altes d’Escòcia, a les illes Fiji, la costa del Nord d’Islàndia, o l’interior de Benín a l’Àfrica Occidental, passant per Bagastrà, a la comarca de la Selva, de Catalunya —que aquí es coneix per un drac sorgit de la mateixa imaginació de l’autora («El drac de Bagastrà»)—, fins arribar a Beregpod, en terres de Rússia, Dolors Garcia Cornellà mou els fils del seu recull entre cullerada i cullerada de sopa, per allò potser que diuen: “Qui menja sopes, se les pensa totes”.
         És un recull de to líric que sembla no haver pensat en la prefabricació tan habitual de la literatura accessible a les edats de primeres lectures. I potser per això va fer carambola amb el premi, esclar. Per tant, és un recull que, malgrat la seva edició en una col·lecció per a petits (El Petit Esparver) trobarà alguns dels seus millors nivells de lectura com més madur sigui el lector.
        Les ressonàncies dels sis contes s’enriqueixen amb la seva ubicació en diferents cultures. I retornen al nivell més plàcid de comprensió gràcies a la seva incidència en els trets més comuns en qualsevol d’aquestes cultures. Dolors Garcia Cornellà fa un recull eminentment literari sense caure en la perillositat uniformadora de la "interculturalitat” i la “globalització”. I sense pretendre descobrir la sopa d’all, descobreix el millor all de segons quines sopes, en forma de conte. 

Suplement Cultura diari AVUI, 30 setembre 1999