Poemes dibuixats, àvies voladores i altres qüestions

Joan de Déu Prats. L’àvia voladora. Il·lustracions de Glòria Garcia. Col·lecció La Muntanya Encantada. Edicions Cadí. Barcelona, 1998. A partir 6 anys.

Joana Raspall. Com el plomissol. Poemes i faules. Il·lustracions de Gloria Garcia. Col·lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 1998. A partir 8 anys.

Joana Raspall. Pinzellades en vers. Il·lustracions de  Glòria Garcia. Col·lecció la Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 1998. A partir 8 anys.

        Que coincideixin tres edicions diferents il·lustrades per una mateixa mà no és freqüent. És el cas de Glòria Garcia que ha il·lustrat el conte curt de Joan de Déu Prats i els dos llibres més recents de poesia de Joana Raspall.
        El trio de novetats encara té més interès per la diversitat temàtica que presenta. El conte ‘L’àvia voladora’, de Joan de Déu Prats, és un d’aquests textos breus que permeten que qualsevol lector, sigui quina sigui la seva edat, s’hi pugui deixar anar per una estona. 
        Una àvia voladora no és un luxe, sobretot si tenim en compte que és allò més corrent que hi ha sobre la capa de la Terra. El que és un luxe és que un nét espavilat s'encarregui de treure dels esculls la seva àvia quan, volant, es queda enganxada en algun lloc dels més alts del barri que transita.
        Aquesta situació ha permès a la il·lustradora fer uns personatges estrambòtics, molts centrats en la parella de protagonistes, en làmines en color, que a més tenen l’avantatge argumental de duplicar-se pel doble paper que adquireixen en la vida corrent i la vida “voladora”.
        Glòria Garcia fa una interpretació amable, bonhomiosa i expressiva amb gust pel decorativisme en el vestuari, el mobiliari i els objectes que perfila amb acabats ben definits i matisats pel color detallista.
        En els altres dos llibres, les il·lustracions de Glòria Garcia tenen dues característiques diferents. En el cas del recull de poemes ‘Com el plomissol’, fan una funció de simple acompanyament. En blanc i negre, algunes de les il·lustracions tenen un aire de moviment , amb segments trencats pel mateix límit de la pàgina del llibre i amb poca expressió sobre cadascun dels temes que tracta.
        En canvi, en el llibre 'Pinzellades en vers', les il·lustracions han optat per un perillós to ocre i gris, per la seva monotonia, amb perfils de ploma, que acaben donant un bon resultat de conjunt.
        L’acompanyament dels poemes de Joana Raspall pren aquí més relleu perquè intenten també completar i interpretar els ambients de cada poema.
        La temàtica de Joana Raspall és tan variada que fa l’efecte que l’autora surti al carrer amb un bloc i un llapis i esbossi en quatre versos tot allò que contempla filtrat per la lírica. Per això, el recull de ‘Pinzellades en vers’ s’ha classificat temàticament (apunts, natura viva, matisos, aquarel·les, semblances i figures), al revés del recull 'Com el plomissol', que els agrupa per conceptes(contemplació, vida, faules, divertiment, velles tonades, persones i sentiments).
        Tres llibres breus, doncs, i tres oportunitats per reposar de la narrativa convencional i entrar en la llicència del llenguatge que permet la poesia, com per exemple en aquest poema: «Un aire ple de vida / et besarà la galta / i et sentiràs als dintres / com tremolors d'ocell. / L'aire entendrà els teus somnis; / tu l'entendràs a ell.»

Suplement Cultura diari AVUI, 21 gener 1999