La intriga de la supervivència

Hubert Ben Kemoun. El guanyador afortunat. Traducció d’Àlvar Valls. Col·lecció L’Esparver. Edicions de la Magrana. Barcelona, 1999. A partir 14 anys.

        Hi ha moltes maneres de construir una novel·la d’intriga. Però la que presenta aquesta novel·la, tot i que s’empara en la tradició de la Vella Dama disposada a emportar-s’ho tot, té un aire de relat contemporani que, amanit amb unes gotes de ciència-ficció, li dóna un toc d’originalitat.
        La proposta del personatge més intrigant dels dos protagonistes principals està escrita: “Heu guanyat el dret a triar de quina manera voleu morir, i també què voleu fer des d’ara fins al moment de la vostra mort. Us ho puc donar tot. Tot!”. La temptació endiablada, però, ni va trobar resposta en els primers personatges literaris de la història que van protagonitzar aquesta escena, ni la troba ara entre els dos personatges d’’El guanyador afortunat’.
        Jean Trumel (el personatge escollit per retirar-se de la vida) és un agent de publicitat, que la novel·la retrata com un executiu d'altes esferes amb secretària inclosa, separat de la seva dona i amb un fill que veu molt de tant en tant, quan hi pensa.
        L'aparició en la seva vida d'un personatge estrany, una matinada, que podria ser ben bé un bromista enviat per algú o una mena d’home del frac, capgira del tot les setanta-dues hores següents de Jean Trumel, sobretot perquè el nouvingut és el responsable, per mèrits, d’anunciar-li que li queden només tres dies de vida. I que triï.
        Allò que li presenten com la penyora d’un guanyador afortunat en un sorteig no convenç Jean Trumel i, amb aquesta reacció del seu personatge, l’autor pot confegir una trama que, a més d’intrigant, reflexiona sobre com es valoren les poques hores de vida, si un es pot fer amo del seu propi destí.
        La novel·la cauria en picat si Jean Trumel es deixés atrapar. La sortida més fàcil i més còmoda per al novel·lista seria que Trumel esgotés, enmig de disbauxes i desitjos mai aconseguits, els tres dies de coll que li queden, però l'autor d''El guanyador afortunat' escull altres viaranys que el condueixen per la construcció de la intriga: ¿com se’n sortirà Jean Trumel del que cap ésser humà s’ha pogut escapar?
        El relat, doncs, es converteix en un manual de supervivència, sense descuidar tampoc de reviure el món quotidià de Jean Trumel, de qui el lector voldrà saber cada vegada més coses, sobretot des que comparteix el secret del seu termini legal en vida.
        La solució és burlar el temps. Enganyar el destí. Saltar l’horitzó. I tot això és el que fa Jean Trumel. En una tan desesperada com enginyosa sortida, l'escollit i afortunat personatge aconsegueix enganyar l'hora de la seva mort jugant a traspassar el meridià en el moment just. Si les tres de la matinada del dia 17 era l'hora i el dia, el moment l'agafa en un altre horari. Aleshores, el cos (ànima inclosa) no tan sols no viu la diferència horària sinó que l’esborra del seu camí.
        Però la vida tampoc no està en mans de qui la desitja. I la Vella Dama, un personatge de ficció que Jean Trumel troba caracteritzada de passatgera pèl-roja en un vol de Nova York a Los Angeles, li concedirà el trofeu al seu enginy, un trofeu, esclar, que es converteix en un sacrifici, tan dur de portar al damunt com la mateixa mort: viure eternament.

Suplement Cultura diari AVUI, 18 març 1999