Tres llibres il·lustrats

Gabriela Rubio. Les fotos de la Sara. Traducció de Margarida Trias. Edicions Destino. Barcelona, 1999. A partir 6 anys.

Montse Ginesta. Els gegants. Col·lecció Montserrat Llegendes. Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 1999. A partir 6 anys.

Montserrat Franquesa. La Roca del Diable. Il·lustracions de Montse Ginesta. Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 1999. A partir 6 anys.

        L'edició de 'Les fotos de la Sara', darrer premi Apel·les Mestres, respira coherència, tant pel fons com per la forma. Segurament que ajuda que sigui així el fet que tant el text com les imatges són de la mateixa autora. 'Les fotos de la Sara' vol explicar per mitjà dels dos recursos (text i imatges) que, del coneixement del propi cos, se'n pot treure el màxim partit estètic.
        La protagonista de l'àlbum no té cura del seu aspecte i —com tanta gent a la vida— un dia que es fa unes fotos, precisament en un fotomaton, s'adona que no s'agrada. Una fada sempre és un bon recurs per als contes i encara més si, com aquesta de Gabriela Rubio, passa per allà per casualitat i, de rebot, concedeix a la petita Sara el desig de canviar d'aspecte, en una mena de metàfora de la cirurgia estètica per a petits.
        El que passa és que als experts en aquestes arts se'ls escapa la mà sovint i la fada no es lliura del risc, perquè la petita protagonista s'adona que no la coneix ningú, cosa que, francament, al cap d'una estona, comença a ser força pesat. Per això acabarà demanant a la fada que la torni a convertir com era abans i li promet que es deixarà créixer el cabell i canviarà sovint de pentinat.
        Les il·lustracions de l'àlbum de Gabriela Rubio tenen, a primer cop d'ull, l'aire de desgavell d'un esbós, no només pel trepidant ritme intern, sinó també a causa dels perfils bruts, producte dels traços gruixuts i espontanis que acaben amb el pinzell semisec.
        Però l'aparent caos es torna nítid d'intencions en les elaborades composicions que, fins i tot, integren els textos en espais diversos del dibuix: la faldilla de la mare, en un maletí, en un aparador o en el cos d'una bústia, cosa que aporta unitat al conjunt.
        D'altra banda, també cal saludar una nova col·lecció d'àlbums o d'edicions en cartoné, però de dimensions més reduïdes. Es tracta dels dos llibres de llegendes de tradició montserratina, il·lustrats per Montse Ginesta, que signa, a més, l'adaptació del text d'un d'ells, 'Els gegants'. En els dos volums, la il·lustradora interpreta la muntanya de Montserrat com a paisatge eteri, perfilat de diferents colors, màgic. Hi ha un evident contrast entre el text i les imatges.
        Mentre la narració és esquemàtica, fins i tot sintètica en el cas de 'La Roca del Diable', de Montserrat Franquesa, la narració visual informa dels ambients segons la mirada personal de la il·lustradora i defineix tot un món maliciós a partir dels detalls. Així, Montse Ginesta mostra el dimoni Babalà en la intimitat de la seva cova, adelerat, espiant els monjos amb binocles, intentant trobar el millor moment per ensarronar-los.
        També els pacífics gegants sarraïns, que es volen quedar a Catalunya tant sí com no, són uns deliciosos personatges de nas quadrat que ballen, transparents com les muntanyes, als casaments dels fills i filles dels comtes catalans. Text i imatge es complementen, doncs, en una conjunció molt agraïda.

Suplement Cultura diari AVUI, 3 juny 1999