Un divertiment amb intriga a quatre mans

Ferran Torrent i Xavier Moret. Semental, estimat Butxana. Col·lecció Columna Jove. Editorial Columna. Barcelona, 1998. A partir de 14 anys.

        La col·lecció Columna Jove ha arribat als 150 títols. La xifra rodona el porta la novel·la 'De nom, Emili', d'Isabel-Clara Simó, de la qual parlaré un altre dia. Des de sempre, aquesta ha estat una col·lecció que s'ha servit de l'etiqueta «Jove» però que no ha editat exclusivament literatura escrita per als joves. Entre els seus autors, s'hi poden trobar, entre altres, Mercè Rodoreda, Ernest Hemingway, Franz Kafka, Woody Allen, Molière, Pere Quart, Josep M. de Sagarra, Maria Àngels Vayreda, Baltasar Porcel, Rainer Maria Rilke, Fred Uhlman, Carme Riera, Agatha Christie i també, esclar, Ferran Torrent.
        Tinc la sensació, doncs, que la secció que esteu llegint, si ens atenem a la capçalera que la identifica, cada vegada és menys l’espai que li correspon. Dic això perquè una novel·la com ‘Semental, estimat Butxana’, que han escrit a quatre mans —i no sé com perquè no es nota— els escriptors Ferran Torrent i Xavier Moret, crec que seria bo que anés a parar a les mans dels considerats "crítics literaris per a adults", és a dir, aquells que no s'avergonyeixen de parlar de novel·les com 'El diari de Bridget Jones', per exemple, i no saben com posar-se a parlar d'edicions que “tufegen” a joves. Que consti que, en el fons, els entenc.
        No només m’agradaria, però, que hi traguessin el nas de tant en tant, sinó que crec que seria un exercici sa per al gueto literari. Entre altres coses perquè comprovar, un dia sí i l'altre també, el meyspreu i el poc respecte amb què tan sovint es treballa a l’hora d’orientar la literatura cap a lectors adolescents és, o hauria de ser, preocupant per als que volen tenir, temps a venir, lectors madurs i ben formats.
        ‘Semental, estimat Butxana’ és, al meu parer, un divertiment i res més. Un divertiment que, parlant com parla de bous i vaques, ni tan sols té mala llet i la que té és desnatada i aigualida. Em costa creure que dos autors del prestigi de Ferran Torrent i Xavier Moret, amb la qualitat literària que els distingeix, es prestin a una operació així. ¿Qui els ha encarregat una "butxanada" d'aquesta mena? ¿Qui els ha fet creure que "per a joves" hi ha una mena de pseudoliteratura encasellada com a “gènere” —per inèrcia i per interessos determinats—, on hi cap tot? ¿I, quan han vist la coberta del seu llibre, s’han preguntat què renassos hi fa la foto de la noia adolescent en relació a l’argument, fora que s’estableixi una estranya cadena “semen-estimat-noia-maca” que no té res a veure amb la novel·la? ¿És que potser un semental, l’únic i pobre segrestat protagonista no hi quedava bé a la foto?
        Parlo segurament decebut del que esperava d’una novel·la Torrent/Moret i d’un personatge com Butxana. La novel·la en qüestió fa un fals favor als dos autors i, de rebot, a l’apreciat detectiu Butxana que, per sort, continua escopint amb el llenguatge que li és propi i que, fora del retrat costumista de muntanya, és un dels pocs consols que queden de la lectura.
        Però un detectiu amb prou copyright com Butxana no pot fer creure que s'apunta al carro ecologista com a sortida fàcil, després d'una ensopida trama pretesament d'intriga, en la qual el lector, que tampoc no és tan ingenu, no fa res més sinó quedar-se amb les ganes que Rocky (el semental) aparegui en escena per animar l’ambient carregat de tifes.
        Llàstima que la novel·la no recorri, per fer-la més “juvenil”, a la fantasia patufaire i tradicional, i que no faci en cap moment la pregunta clau: «¿Literatura, on ets?» La resposta podria ser, amb permís del semental: «A la panxa del bou, que ja en tenim prou!»

Suplement Cultura diari AVUI, 14 gener 1999