Pel camí de la perfecció

Pere Formiguera. Nirvana. Col·lecció Antaviana Jove. Barcanova. Barcelona, 1999. A partir de 14 anys.

        Pere Formiguera era, fins ara, el nom del fotògraf que havia posat imatge a col·lecció Antaviana Jove de Barcanova. També l'autor de llibres singulars com el de la fotografia sobre el cos dels infants (una sèrie polèmica que li va portar alguns maldecaps), o un llibre collage amb el Patufet de protagonista.
        Acostumats, doncs, a mantenir Pere Formiguera (Barcelona, 1952) en l'encasellament d'artista plàstic, amb obra fotogràfica exposada en diversos museus internacionals, sobta trobar-te'l ara com a autor de text, cosa que indica que el virus de la lletra impresa s'encomana quan s'ha entrat en la seva òrbita ni que sigui com a fotògraf.
        Aquesta és la primera novel·la, doncs, de l’autor. I en destaca, sobretot, el domini del registre humorístic que hi fa, amb girs, fraseologia i expressions que, posats a adjudicar-li un mestratge, sí és el que té, caldria esmentar que hereta, perfectament assimilat, el dels contes més subtils i ultraterrenals de l'escriptor Pere Calders, precisament l'inventor de la paraula Antaviana que dóna nom a la col·lecció.
        'Nirvana' és una novel·la que relata les memòries d’Hipòlit, un home sant que ha “patit”, esgarrifeu-vos!, unes cinc-centes reencarnacions, i que creu que ja ha fet els mèrits suficients per gaudir dels privilegis del Nirvana. El narrador confessa que va descobrir que l'hinduisme era la religió vertadera una mica massa tard. Just després de la seva mort, precisament quan l'esperit fa cap a un espai on troba, esclar, una mena de porter celestial que l’inicia en els tràmits de la reencarnació.
        De primera mà, el protagonista explica el seu complicadíssim camí de perfecció amb les anades i vingudes, endavant i endarrere en el temps, ara pujant, ara baixant, en l’escala de reencarnacions, sense que se n’acabi de sortir. Així, mentre l’esperit d’Hipòlit porta la carcassa de gos caçador anglès, ha d’evitar els raonaments de caràcter ètic que traeixen el seu instint innat i el fan recular en la nova encarnació que l’espera.
        De papagai brasiler importat a Madrid i adquirit per un guàrdia civil entusiasta del Real Madrid, Hipòlit no podrà aconseguir tampoc ascendir en perfecció perquè la vena barcelonista el traeix i canta l'himne del Barça a cor què vols. Farà la gran ascensió amb la carcassa de mantis religiosa, quan la parella, en ple èxtasi amorós, se’l menja.
        Però en vindran d’altres, explicades de passada: nét de Frankenstein, de closca de cargol, d'aranya, de missioner en una República centreafricana o abat de Montserrat l'any 2023, una de les ascensions més celebrades  i que li hauria permès arribar al Nirvana si no fos que, amb la dèria d'aconseguir concurrència, fa esclatar la muntanya santa a base d'uns originals focs d'artifici.
        Val la pena entretenir-se en la ressenya d’aquesta primera novel·la de Pere Formiguera perquè l’interès que manté des del principi al final juga amb alguns mites i símbols de la comunitat (el Barça, Montserrat, els cargols a la llauna...). Pere Formiguera no es limita a adaptar-los en el seu relat sinó que els manipula i els retorna a la literatura, transformats en sentiments universals. Fa, en certa manera, un treball de laboratori amb llum vermella fins a veure aparèixer al paper fotogràfic de les cubetes de revelat la imatge que ha recreat.

Suplement Cultura diari AVUI, 1 i 2 abril 1999