Tres lliçons d'un sol cop

Meri Torras. La meva germana Aixa. Il·lustracions de Mikel Valverde. Col·lecció Peripècies. Editorial La Galera i Cercle de Lectors. A partir 8 anys.

        Aquest conte breu té tres punts essencials que el fan interessant: planteja el que podria ser el conflicte de l'objectiu del protagonista sense que el lector gairebé se n'adoni, a petites dosis. Descobreix que està parlant d'una nena africana, tot de passada, amb una frase: «Ella va venir en avió des d'Àfrica». Desvela també subtilment que l’Aixa, la que es converteix en protagonista del relat i protagonista del narrador, el seu germà adoptiu, ha perdut una cama per culpa d’una mina de guerra: «Qui es va inventar les mines antipersona no va tenir una bona idea». Són els tres pilars bàsics del conte. La volta amb què l’autora ha construït l’escala de la progressió de la trama conserva l’artesania del llenguatge. I l’equilibri és perfecte.
        Una trama argumental com aquesta, o alguna que s’hi pogués comparar, ha generat més d’una vegada un farcit d’anècdotes, adornat sovint amb un llenguatge tan poc literari com ineficaç. En aquest cas, els editors han pogut publicar el conte, sense pors, en una col·lecció per a lectors gairebé primerencs. Amb l’avantatge afegit que no té límit d’edat lectora.
        El Premi de contes de l’Hospital Sant Joan de Déu, encara novell, va per bon camí si no es deixa temptar per tries alienes a la riquesa literària en el sentit més ampli. ‘La meva germana Aixa’, va ser finalista de l’edició del 1998. I, tal com el jurat sembla que va recomanar, hauria estat una imprudència editorial no buscar-li sortida.
        Es donen també pocs casos en què l’autor o l’autora tregui a la llum un dels seus primers contes, amb unes intencions aparentment modestes com les d’aquest i que aconsegueixi un resultat tan arrodonit. La lectura de ‘La meva germana Aixa’ deixa un regust de satisfacció per diferents motius: perquè no cau en el tòpic del conte “per a nens i nenes”; perquè defuig de ser allò que diuen “divertit”; i perquè el seu missatge —ecs, missatge!— es desprèn del conjunt i no d’una imposició de la tesi de l’autor.
        ‘La meva germana Aixa’ és una peça breu, delicada, sensible, que toca el tema de les mines de guerra només de puntetes. Les circumstàncies han fet que el conte hagi anat a parar en una col·lecció que sota el lema de Peripècies sembla que hagi d’amagar grans conflictes o drames personals. Però podria molt ben bé estar en una col·lecció general sense qualificatius.
        L’edició en cartoné, a més, li ha estat favorable, així com les il·lustracions en color, amb tres o quatre làmines a doble pàgina que acosten els personatges en primers plans per reforçar el contingut de la seva experiència. Només la coberta cau en un cert convencionalisme. Enganya i redueix la riquesa de l'interior. No li calia cap embolcall. Si el circuit del llibre per a infants i joves tingués tots els esgraons d’estructura que van des de l’autor fins a la difusió, que li atorguessin prou confiança, com qualsevol altre tipus d’edició, ens podríem estalviar concessions d’aquesta mena.

Suplement Cultura diari AVUI, 14 octubre 1999