Estimar l'enemic

Amos Oz. Una pantera al soterrani. Traducció de Roser Lluch. Barcanova-Siruela. Barcelona, 1998. A partir de 14 anys.

        L’escriptor israelià, Amos Oz (Jerusalem, 1939), compromès amb el procés de pau al Pròxim Orient, tracta en aquesta novel·la un tema tan idíl·lic com, segurament, impossible: aprendre a estimar l'enemic. L'autor se serveix d'aquesta idea d'educació per a la pau per reflexionar sobre què és realment la traïció.
        El jove heroi d'aquesta història somnia ser com Tyrone Power a la pel·lícula que porta el mateix títol que aquest llibre. En realitat només voldria tenir carta blanca per a coses tan senzilles com poder amagar-se on i quan volgués, sense tocs de queda, sense limitació de territori.
        Ambientada el 1947, a la Jerusalem de les acaballes del govern britànic a Palestina, 'Una pantera al soterrani' relata l’arriscada i commovedora relació que s’estableix entre un noi jueu, en Profi, i un sergent de la policia britànica interessat per l’Israel bíblic i la llengua hebrea.
        Amos Oz explica en primera persona, a través de Profi, un noi de dotze anys que és un dels tres únics combatents i el cervell de l’Organització per a la Llibertat o la Mort (OLOM) —un organisme de joc de carrer—, com aquest accepta mantenir un intercanvi de classes d’hebreu i d’anglès amb el policia, pensant que així li podrà treure informació.
        Però aviat, Profi és acusat de traïció pels seus socis d'organització, no pas pel fet que n'hagi rebut cap regal ni perquè li hagi passat cap mena d'informació sinó perquè l'acusen d'uns fets, al seu parer, molt més perillosos, per intangibles.
        L'estat major d'aquesta miniorganització clandestina intueix que Profi, a mesura que comparteix moments d'estudi amb el sergent britànic, comença a estimar-lo. Una feblesa que no li perdonen perquè el sergent és un representant de les forces opressores.
        El resultat és una excel·lent novel·la, ben estructurada, amb els efectes dramàtics dosificats, contrapuntats per tocs d'humor, que parla dels complicats processos culturals pels quals es podrien arribar a entendre els arguments que justifiquen les actituds de «l'altre».
        En aquesta reflexió sobre la traïció, els dubtes, la formació familiar i religiosa i la frontera entre el desig i l’amor són com una banda sonora que va acompanyant el relat d’Amos Oz. Profi, el protagonista, turmentat per haver espiat una noia, amiga de casa, des del terrat, que és també el punt d’observació estratègic de la seva organització, es veu obligat a alliberar-se d’aquesta càrrega. I ho fa en una nit de toc de queda, quan Iardena, la desitjada de Profi, es queda a casa amb ell una nit —ara se'n diria "fent de cangur"— mentre els pares de Profi són en una festa de Tel Aviv.
        Així, el capítol vintè d’'Una pantera al soterrani' es transforma en un capítol de descoberta de l’amor on res no acaba de succeir i on les paraules prenen el domini del desig amb un discurs eròtic entre l’adolescent Profi i Iardena, la nena-dona que utilitza la seducció per fer entendre a Profi que el desig és superior als principis del patriotisme i a les prohibicions seculars."Qui estima no traeix", diu la mare de Profi a l'inici de la novel·la. Ell ho descobreix, en una trama circular, en el moment del desenllaç.

Suplement Cultura diari AVUI, 29 abril 1999