Jaume Cabré i Ignasi Riera s'adrecen als infants

Jaume Cabré. L'any del Blauet. Il·lustracions de Sesé. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 1999. A partir 6 anys.

Ignasi Riera. I jo que volia ser... Il·lustracions de Valentina Gil. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1999. A partir 7 anys.

        Els lectors que vulguin comprovar com un autor passa de la complexitat a la simplicitat textual tenen dues oportunitats amb aquest parell de contes que acaben de publicar dos veterans com Jaume Cabré i Ignasi Riera. Ni l'un ni l'altre és la primera vegada que publiquen en col·leccions especials per a joves, però sí que és inèdit que Ignasi Riera ho faci per als més petits i, gairebé inèdit, que Cabré s'adreci als primers, primeríssims lectors.
        Són, per tant, dos llibres que mereixen un punt d'atenció, no només pels seus autors, sinó sobretot per recordar i, si se'm permet, exigir, que no haurien de ser un intent isolat sinó gairebé una prova de tast de denominació d'origen que els editors haurien de fer als seus autors preferits.
        Al marge de l'enginyositat o no dels contes, de l'originalitat o no dels contes, de l'aportació especial o no que hi puguin fer, l'existència de textos d'autors poc freqüents en el catàleg de les col·leccions per a infants i joves és un exercici convenient per netejar, centrifugar i eixugar, si cal, l'excés de pseudoliteratura que molts editors posen a l'abast dels lectors en procés de maduresa, seguint més aviat les instruccions de la demanda de vendes que no pas el codi de tradició i renovació a la vegada, sense que en surti tocada la qualitat.
        Jaume Cabré ha fet un conte sobre les quatre estacions. Un recurs argumental que han fet altres autors, com Teresa Duran, per exemple, no fa pas gaire i en la mateixa col·lecció, 'L'any del Blauet' és la història d'un ocell que deixa la selva i se'n va a conèixer món. I conèixer món, per a un ocell, és descobrir el fred i la calor, descobrir els canvis que provoca cada estació en la natura, allò que Jaume Cabré anomena "les quatre ganyotes de l'any".
        Preguntes sense resposta i observacions amb moltes descobertes és l'eix del relat que l'il·lustrador Sesé ha reinterpretat amb unes il·lustracions monogràficament blaves en honor a l'ocell protagonista del conte que és també protagonista de les làmines que acompanyen el text. Un text que Jaume Cabré ha perfilat al màxim en una mena d'exercici de nitidesa lingüística amb el resultat de fer-la tan accessible als primers lectors com agradable als més madurs.
        Ignasi Riera, per la seva part, escriu un conte encavalcat. És a dir, que cada personatge, element o objecte del conte anterior li serveix de punt d'arrencada per al conte següent. Per això, si hi ha una princesa que vol ser ximpanzé, també hi ha un ximpanzé que vol ser alcalde, un alcalde que té vocació de bicicleta, una bicicleta que vol ser torero, un torero que desitja ser flor de bosc, una flor de bosc que té vocació de mestra, una mestra que vol ser escamarlà, un escamarlà que vol ser periodista, un periodista que té ganes de ser bola de billar i una bola de billar que acaba volent ser princesa com la protagonista del primer capítol.
        Riera esquitxa amb gotes de la seva ironia un seguit de trapelleries que permeten l'ús d'un llenguatge planer que, a la vegada, produeix un efecte de mirall de la quotidianitat. Les il·lustracions complementen el conte d'Ignasi Riera, algunes a doble pàgina, s'adapten als suggeriments que l'autor fa en el seu text, caracteritzades cadascuna per remarcar amb una grandària destacable l'element protagonista.

Suplement Cultura diari AVUI, 27 maig 1999