Autors exigents, esperits crítics

Pere Martí i Bertran. En Griset. Il·lustracions de Núria Tomàs. Grup Promotor - Alfaguara. Barcelona, 1997. A partir de 10 anys.

Agustí Alcoberro. Momotaro & Dolly Dolç. Il·lustracions de Francesc Infante. Grup Promotor - Alfaguara. Barcelona, 1997. A partir de 12 anys.

        Fa tota la impressió que l’autor d’aquesta novel·la ha triat un tema molt viscut de prop per debutar com a escriptor. Efectivament, 'Griset' és la primera novel·la per a infants de Pere Martí, fins ara editor, crític i professor d’institut. I la impressió del tema viscut es produeix per l’estil aparentment autobiogràfic i per la precisió d’accions i detalls, com si no volgués deixar res per dir.
        Si aquesta fos la segona novel·la de l’autor, el que ara és un bon inici, potser serviria per retreure-li l’excés de trama i demanar-li més sotrac novel·lístic. Però la història personal d’un autor no es pot deslligar de la seva obra. Sobretot si el contingut, el rerefons, la intenció i el resultat endevinen un camí ben traçat que, per si sol, es desembrossarà, si hi ha una segona oportunitat.
        Fer el pas d’escriure, venint del camp de la crítica, de l’edició i del camp pedagògic, requereix més valentia que la de l'esponati que es posa davant l'ordinador i tecleja el seu primer text. Més valentia perquè, sens dubte, l'esperit crític s'afina més i no es deixa enganyar per l'autocomplaença.
        Aquest esperit crític hi és en la primera novel·la de Pere Martí. Es planteja un tema a partir d’un personatge i el fa explicar pel protagonista en primera persona per implicar-s’hi. Un to que cal que mantingui obligatòriament fins al final quan es produeix allò que s’ha anat buscant durant tot el relat, el desenllaç del perquè de tant Griset, vida i miracles.
        L’autor no fa trampa. Griset, el gat, és un pretext per reflexionar sobre els processos vitals del propi protagonista. La naixença, la dependència de la mare, la separació, les primeres manifestacions de llibertat, el desengany, la comprensió de certes actituds i la maduresa.
        Els dibuixos en blanc i negre que introdueixen cada capitol representen de forma teatral els rodolins que els acompanyen. En canvi, les làmines reprodueixen amb discreció de recursos expressius les situacions claus de la història. La reproducció és difusa, potser perquè els originals són de color dens. El més significatiu és l’últim dibuix en el qual el narrador i Griset es donen l’esquena. La il·lustradora mostra així subtilment el trencament entre els dos personatges.
        A la mateixa col·lecció, Agustí Alcoberro presenta la història de Momotaro-san, un guerrer samurai d’un emocionant conte japonès que s’ha transformat en un personatge d’un videojoc sense suc ni bruc. S’alia amb Dolly Dolç, una estrella dels dibuixos animats nord-americans creada per John Fiumicino. Dos herois de ficció fugen així cap al món real, l’un, escapant-se de l’ordinador, i l’altre, alliberant-se del guionista. Tots dos, però, s'adonen que no tenen futur fora del món de ficció i s'instal·len a la biblioteca municipal per entrar en la ficció dels llibres.
        La història és arrodonida amb traça de narrador exigent. Combina amb èxit situacions plenes de comicitat i de tendresa. Les il·lustracions projecten una mirada influïda pel cinema negre amb unes composicions ben resoltes, amb dibuixos de perfils d’aparença espontània i masses negres sense matisos d’ombres molt efectistes.

Suplement Cultura diari AVUI, 11 desembre 1997