Literatures diferents

Marilar Aleixandre. ‘Escuracassoles, Xuclanates i Papu’. Versió catalana de l’original gallec d’Anna Canals. Il·lustracions de Lázaro Enríquez. Joxan Ormazabal. ‘Un ocell sobre la banya d’un toro’. Versió catalana de l’original basc de Blanca Cassany. Il·lustracions de José Belmonte. Col·lecció La Mar. La Galera - Editors Associats. Barcelona, 1999. A partir 6 anys.

        Una vintena de títols comença a ser un bon lot per valorar iniciatives com la d’Editors Associats que aplega en la col·lecció La Mar sis literatures diferents. Llàstima que aquesta iniciativa d’intercanvi es limiti, per ara, a contes breus, per a primers lectors, i que signifiqui un intercanvi més aviat editorial que no pas lingüístic, si exceptuem la publicació del premi Abril de narrativa, tot i que sí que beneficia de rebot els il·lustradors.
        Curiosament, la iniciativa parteix de segells editorials independents l’un de l’altre, cosa que seria més fàcil en catàlegs d’un mateix grup editorial, pràctica que es dóna en molts pocs casos, a pesar de les possibilitats de producció i de distribució que caracteritza segons quins grups editorials.
        Editors Associats el formen Bromera, Elkarlanean, Galaxia,  La Galera, Libros del Pexe, Tàndem i Xordica. Segells valencians, bascos, gallecs, catalans, asturians i aragonesos que contribueixen a una connexió d’autors en àmbits lingüístics que els serien d’accés difícil. Així, noms com els de Xabier Mendiguren, Teresa Duran, Patxi Zubizarreta, Xabier P. Docampo, Carles Cano o Josep Gregori, entre altres, es barregen en un únic catàleg amb tota normalitat. Només es pot demanar (o exigir) que l’intercanvi literari continuï. I que ho faci bé, esclar.
        Una mostra d’aquest transvassament són aquests dos contes, un de basc i un de gallec, que, partint de plantejaments diferents, coincideixen en un tema de fons comú: la nit, el somni, la por, la irrealitat. És a dir, quatre elements literaris, entre molts d’altres, gairebé imprescindibles.
        El conte gallec (‘Escuracassoles, Xuclanates i Papu’) és un típic conte sobre la por amb la foscor d’aliada. Monstres peluts, portes d’armari, sorolls i ombres... I el forat d'una manta per travessar cap al món fantàstic on habiten el monstre dentut i pelut (Escuracassoles); el monstre com un Sant Pau que cuida ramats de núvols (Xuclanates); i el monstre multiforme (Papu). Aranyes i centpeus acompanyen el protagonista amb una sentència: cal que alguna cosa acabi perquè torni a començar.
        El conte basc ('Un ocell sobre la banya d’un toro') amaga el clam a favor de la protecció dels animals. Un ocell fugitiu que havia estat engabiat per un home aconsegueix escapar. Però fins i tot el presidi serveix per saber coses i descobrir-ne de noves. I l’ocell en qüestió ha après, a través de la televisió del seu carceller, que, en un lloc o altre del món, uns homes de cames primes torturen els toros fins a clavar-los una espasa que els travessa el coll. L’aturada de l'ocell en un tancat on pastura un ramat de toros li permet reposar sobre les banyes d'un d'ells i descobrir-li el seu tràgic final.
        La por, en aquest cas, porta el ramat boví a pujar a l'esquena de la lluna que s'amaga del sol amb vint bous d'esmolades banyes i un ocell fugitiu, aquell que explica els contes de l’ocell de la lluna al protagonista del relat.
        Les il·lustracions de colors vius, espressives, càlides, plenes de fantasmagories i en primers grans plans del conte gallec, contrasten amb unes altres il·lustracions de traç dèbil, però igualment remarcables, que reforcen els animals protagonistes i deixen el marc ambiental com a secundari del conte basc.

Suplement de Cultura diari AVUI, 25 novembre 1999