Síndrome Gaarder

Jürg Schubiger. Quan el món encara era jove. Traducció de Beatriu de Haro. Il·lustracions de Rotraut Susanne Berner. Editorial Barcanova. Barcelona, 1997. A partir de 12 anys.

Nora K. i Vittorio Hösle. El cafè dels filòsofs morts. Traducció de Maite Alcàntara. Editorial Barcanova. Barcelona, 1997. A partir de 12 anys.

Hans Magnus Enzensberger. El dimoni dels nombres. Traducció de Maite Alcàntara. Il·lustracions de Rotraut Susanne Berner. Editorials Barcanova i Editorial Siruela. Barcelona, 1997. A partir de 12 anys.

        La síndrome Jostein Gaarder, a partir d’'El món de Sofia', ha donat els seus fruits: matemàtiques, llengua i més filosofia. Aquests són tres llibres de capçalera. Per a totes les edats. Recorden l’impacte que van causar al seu dia 'La història del senyor Sömmer', de Patrick Süskind; o 'Els narradors de la nit', de Rafik Schami.
        Tres llibres de procedència alemanya. Un d’ells, 'Quan el món encara era jove', premi de Literatura Infantil i Juvenil Alemanya, premi al Millor Llibre Suís, i premi al Millor Llibre Il·lustrat a Alemanya, que recau en la mateixa mà il·lustradora, la de Rotraut Susanne Berner, que apareix a 'El dimoni dels nombres'.
        Tant en un com en l’altre, les làmines il·lustrades són un dels atractius d’aquesta nova aportació que fa l'Editorial Barcanova. Dibuixos de traç senzill, geomètrics, tancats en vinyetes, que prescindeixen de voler ser expressius, més aviat adaptats al surrealisme de 'Quan el món encara era jove' i a la trapelleria del personatge que mou els fils d’'El dimoni dels nombres'.
        'Quan el mon encara era jove' té els aires de faula, conte breu, conte màgic, humanitzador d’objectes i animals i, sobretot, de narració basada en la llibertat condicionada només pels recursos i els jocs lingüístics. Una excepció en els criteris de relat realista que impera en el sector editorial.
        'El cafè dels filòsofs morts' és el que més s’acosta a Jostein Gaarder. I no ho amaga. La protagonista d’onze anys acaba de llegir 'El món de Sofia' i es planteja noves preguntes: “¿Si els dinosaures han desaparegut de la Terra, la idea dels dinosaures també ha desaparegut?” En un relat epistolar, un jove filòsof es veu impulsat a respondre els enigmes de Nora. Menys novel·lesc que Gaarder, més complex en les respostes, amb intenció més de comprensió de conceptes que no pas de divulgació, 'El cafè dels filòsofs morts' és un excel·lent complement d’'El món de Sofia', una mena de segona part, per a aquells que encara no n’hagin tret prou l’entrellat o, segons com es miri, un preàmbul a incursions posteriors.
        A Hans Magnus Enzensberger, més conegut per haver presentat a Barcelona 'El dimoni dels nombres', li va passar pel cap que volia reposar dels assajos i de la poesia i que volia desemmascarar els números. Una filla, també d’onze anys com                                   la Nora d’'El cafè dels filòsofs morts', Theresia, va ser la causa que Enzensberger, a punt de fer setanta anys, s’embarqués a fer perdre la por a les matemàtiques.
        Un dimoni de bona vida, Teplotaxl, i un jove protagonista, Robert, s’entenen en somnis i desfan els embolics dels números durant una dotzena de nits. Al final, les operacions més simples queden resoltes en una bufada. I les més complexes queden per als misteris de la ciència.
        Aquests són tres llibres que fan de bon mirar, fullejar, tenir a les mans, obrir, tancar i, cosa estranya, fins i tot llegir! L’edició, d’un luxe meditat, recorda encara que la Literatura —en majúscules— necessita la millor medecina, el Llibre —en majúscules— per continuar existint com a tal.

Suplement Cultura diari AVUI, 19 febrer 1998