Fer-se gran

Estrella Ramon. Rebigots. Il·lustracions de Montse Fransoy. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1997. A partir de 7 anys.

         La vida atrafegada —tal com l’anomenen els sociòlegs, els psicòlegs i tots els òlegs imaginables d’aquest final de segle— porta a passar per situacions que contrasten amb la formació que els cangurs, els pares i els parvulistes, abans que els mestres, inculquen des del bressol als seus protegits.
         I aquestes situacions reals transgredeixen el món de l’escriptura i es reflecteixen en la rereguarda de més d’un dels arguments de les novel·les, contes, relats i històries que, amb voluntat de ferro, els editors de col·leccions per a infants i adolescents, distribueixen sense defallir entre els presumptes lectors.
         'Rebigots', de l’autora tortosina Estrella Ramon, és un d’aquests casos. En una novel·la de caire fantàstic per als primers lectors. Estrella Ramon parla de la maduració personal, del desig de trencar amb allò que es té a l'abast. I de l'energia renovada després del viatge, per tornar a ocupar el paper que s'havia abandonat i que potser no s'havia apreciat prou.
         Tot això, esclar, ho podia haver fet amb una història real, amb personatges reals i en situacions versemblants. Però el que fa és utilitzar el món de la fantasia, els animals com a excusa (en aquest cas, els rosegadors) i el poder de la transfiguració com a recurs.
         És probablement un dels relats més ben aconseguits de l’autora que, en la seva obra anterior —que no és pas escassa— havia tendit a l’acció desmesurada tant de moviment de personatges com d’expressió lingüística. A 'Rebigots', l’acció i el llenguatge es conjuguen en un estadi de mesura eficaç, amb un encertat lirisme, sense perdre el to de l'humor que demana la història, i sabent molt bé què és el que vol transmetre als seus lectors.
         Hi ha una altra característica que em sembla important. Estrella Ramon no estandarditza el seu llenguatge i utilitza el seu dialecte fins a l'extrem de mantenir-lo amb suficient polidesa perquè qualsevol altre parlant se’l faci seu. Els qui, quan parlen d’escriptors de "Tarragona", hi posen els tortosins, van ben lluïts si es pensen que entre Port Aventura i el Delta de l’Ebre hi ha res que els uneixi, tret d’una autopista, una centralització de serveis administratius i, a tot estirar, un parc de mentida i un altre de natural.
         'Rebigots' és una narració eficaç, desimbolta, ben construïda i de desenvolupament mil·limètric que marca un abans i un després d’Estrella Ramon, almenys basant-me en el material més recent que tinc a mà. I d’això se’n poden alegrar els editors i el gremi en general perquè, a pesar de les facilitats de publicació en les seves obres primerenques, l’autora no s’ha deixat engalipar i ha fet, almenys en aquests 'Rebigots', un gir que no li obrirà tant les portes del sistema editorial de moda —ho ha de saber—, però que la mantindrà en la llista, sempre reduïda, dels noms a tenir en compte des d'ara.
         Els dibuixos de 'Rebigots', a tot color, tenen una composició molt dinàmica i una factura excel·lent. Les làmines s’acosten als referents estètics d’altres il·lustradors com Montse Ginesta, Arnal Ballester, Francesc Infante o Max, signats aquí per Montse Fransoy amb un to molt personal, especialment pel que fa a la creació d’ambients.

Suplement Cultura diari AVUI, 4 desembre 1997