La cicatrització de les ferides

Fred Uhlman. El retorn. Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Clàssica. Editorial Columna. Barcelona, 1997. A partir de 14 anys.

        A 'El retorn', última entrega de la trilogia sobre el nazisme servida per Fred Uhlman (Stuttgart, Alemanya, 1901 - Londres, Anglaterra, 1985), el protagonista es diu Simon Elsas i és jueu. Però és un pintor que hauria pogut ser advocat. El tercer, i sembla que definitiu manuscrit trobat després de la mort d’Uhlman no amaga, doncs, una vegada més, el seu caràcter autobiogràfic, com ja passava a les dues anteriors novel·les breus, 'L’amic retrobat'  i 'L’ànima valenta'.
        'El retorn' és diferent de les dues anteriors. Si allà, Uhlman, feia una incursió en els motius que havien mogut els dos amics adolescents a emprendre camins diferents, un cop a l’exili nord-americà, després de perdre els pares i germans als camps nazis, i l’altre, abocat al final tràgic per haver participat en el complot contra Hitler, aquí, el personatge principal torna, després de vint anys, a la seva ciutat, per unes hores, després d’haver renunciat a ser alemany i a sentir-se’n.
        La diferència principal d’'El retorn' en relació a les dues novel·les anteriors és que Fred Uhlman fa ara un retrat a vol d’ocell de la cicatrització de la ferida, de la força de l’oblit dels seus coetanis, i del seu propi desarrelament. És un manuscrit que, potser revisat pel mateix autor, hauria aportat una novel·la on les contradiccions que perfila en la societat alemanya que troba en la seva curta visita haurien confegit un contingut més concís i colpidor.
        Això no passa. Hi ha una breu trobada amb un antic amor de joventut que es descriu amb una fredor inusual en les dues obres anteriors. I hi ha també un tomb pels barris coneguts per comprovar només que la destrucció enderroca els murs, però no el solatge. De fet, a 'El retorn', el capítol més eficaç és el de la trobada forçada per un vell amic que Simon Elsas fa amb una colla d’antics companys d’escola. Han passat els anys. Ha passat l’holocaust. I la presència de Simon en un sopar pren aires d’expiació.
        Les novel·les d'Uhlman han tingut una bona acollida en català. La primera supera els 85.000 exemplars, entre les diverses col·leccions on s’ha publicat —entre elles la de Columna Jove—, i la segona, uns 12.000, segons fonts editorials. Amb l’aparició de 'L’ànima valenta', ja vaig dir que els dos llibres han d’acabar publicant-se un dia plegats. Per la seva brevetat, ara afegeixo que, un dia o altre, els tres volums de la trilogia permeten una publicació conjunta. Perquè és amb la lectura progressiva de les tres novel·les breus que es pot copsar en profunditat el rebuig que la presència del foraster jueu provoca en les consciències culpables. Tothom acusa tothom i tothom creu que el que cadascú va fer durant el nazisme no és condemnable. Només Simon Elsas és capaç de llançar l’acusació col·lectiva: “Mentre no sàpiga que teniu les mans netes de l’holocaust, hi haurà un abisme entre nosaltres”.
        Hi ha una altra possibilitat (i aquesta és una recomanació escolar que no acostumo a fer mai, per tant, és una excepció per la singularitat de la trilogia d’Uhlman): llegir els tres llibres, esgraonadament, un cada trimestre —parlo esclar de les remaleïdes lectures obligatòries que tothom rebutja en un gest esnob—. I qui diu un llibre per trimestre, diu un llibre per curs. L’evolució continuada de les tres novel·les breus permet un treball reflexiu sobre el nazisme i, de passada, sobre l’amenaça del pseudonazisme subtil dels últims temps. És a dir, del 1945 ençà.

Suplement Cultura diari AVUI, 23 octubre 1997