Una obsessió adolescent

Klaus-Peter Wolf. Bola de foc. Traducció de Maite Alcántara. Foto coberta de Pere Formiguera. Col·lecció Antaviana Jove. Editorial Barcanova. Barcelona, 1998. A partir de 15 anys.

        ‘Bola de foc’ és, sobretot, una novel·la basada en els efectes d’una obsessió adolescent a causa d’haver estat testimoni d’un fet traumàtic: la mort del pare en un incendi del seu cotxe. Per això, gran part del relat de l’autor alemany Klaus-Peter Wolf (Gelsenkirchen, 1954) es basa en l’anàlisi psicològica d’una assistenta sobre el jove protagonista.
        El tema de fons no permet que la novel·la s’estovi en cap moment. I la seva duresa crea espais de lectura de perfecta identificació amb els problemes del protagonista. Fins que, camí del desenllaç, tot es dispara a gran velocitat i els que semblaven bons es transformen en dolents i els aparentment culpables triomfen amb la veritat. També finalment, algunes de les preteses obsessions o al·lucinacions d’en Jens, el protagonista, acaben sent una predicció de fets reals. Recurs clau de l’autor perquè la duresa del text tingui, com a mínim, un final relativament positiu.
        Tot això que acabo de dir no és sinó un típic argument de novel·la per a joves, com tants d'altres. M'esgarrifa, però, pensar què podria passar amb un personatge adolescent com en Jens, amb els seus problemes interiors, en mans d’un autor que només es basés en les sessions de psicòleg o, contràriament, en les corredisses per la ciutat de tercer ordre que, per acabar-ho d’adobar, està amenaçada per un piròman que cala foc a edificis sense que se sàpiga el perquè.
        L'autor Klaus-Peter Wolf té prou mà dreta i ofici per fer que Jens actuï indirectament d'investigador, o d'investigador del seu propi problema. Des de la visió de la mort del seu pare incendiat, Jens s’imagina focs i violència on no n’hi ha, i fa que, en una trama circular, allò que és una amenaça col·lectiva acabi tenint el seu origen en una simple venjança personal: la de l'autèntic culpable sobre el pare mort.
        Diguem que una situació tan extrema —tan pròpia de la literatura realista i crítica de fa uns anys— se li pot perdonar a Klaus-Peter Wolf, que treballa més pensant en el futur guionatge de la novel·la que no pas en la mateixa repercussió literària tradicional. ‘Bola de foc’ havia de ser adaptada a la televisió. I no és estrany perquè la manera com l’autor estructura la història respon més al llenguatge audiovisual que no pas a l’escrit.
        Com tantes vegades passa, però, l’ofici de Klaus-Peter Wolf salva del naufragi la història que, cosa estranya en l’autor, s’allargassa excessivament, com si ell mateix hagués caigut en la trampa de l’entusiasme per on l’arrosseguen els personatges que a vegades és difícil de frenar. Un ofici, a la vegada, que aquí ja es va poder comprovar fa anys amb ‘Molta birra i carn picada’ o ‘La por dels culpables’, primer editats a la desapareguda col·lecció Cronos de l'Editorial La Galera, i actualment, almenys pel que fa al segon títol, en la també gairebé desapareguda col·lecció Clip de la mateixa editorial.
        I aquest mateix ofici, que Klaus-Peter Wolf complementa amb una documentació notable sobre els temes que tracta, és una de les claus del seu èxit que, per als amants de mesurar la literatura en xifres, arriba, diuen, a vuit milions d’exemplars venuts.

Suplement Cultura diari AVUI, 15 octubre 1998