Millorar la realitat

Carles Torner. Noaga i Joana. Il·lustracions de Joma. Col·lecció Intermón. Editorial Octaedro. Barcelona, 1997. A partir de 7 anys.

Enric Larreula. Amics de les estrelles. Il·lustracions d'Arnal Ballester. Editorial Alfaguara - Grup Promotor. Barcelona, 1997. A partir de 12 anys.

        Carles Torner fa la seva primera incursió en un conte per a infants. Bé, per a infants i per a aquells que vulguin trobar la clau de la literatura per a joves. Aquella clau que obre la porta de l'única literatura possible: la bona i la no tan bona. El conte de Carles Torner és de la primera. I el seu àlbum —una edició especial en la qual han col·laborat Intermón, la Caixa de Terrassa i l’Ajuntament de Barcelona— té, per situar el lector d’aquest comentari, clares semblances amb una altra col·lecció d’àlbums literaris il·lustrats, la de Llibres del Sol i la Lluna, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
        'Noaga i Joana' parla, com ja s’endevina pel títol, del respecte a les diferències. Carles Torner fa un conte en cercle. Arriba allí on havia començat en un recorregut complet. Des de l’aparició de dues bessones que se separen perquè finalment es trobin les seves filles. Somnis incomplerts. Música de desert. La crida del mar. El més enllà de la carretera. El Nord i el Sud. El món ric i el món pobre. Tot això és 'Noaga i Joana'.
        Hi ha línies d’horitzó tan fràgils com les fronteres i, a la vegada, tan pròximes i tan allunyades que semblen un miratge que es pugui tocar amb les puntes del dits. I això és el que fan les filles de les dues bessones quan es troben en un paratge que els és respectivament desconegut i pròxim. Educades en la diferència, caminen cap a la igualtat del seu origen.
        Les il·lustracions de Joma, estilitzades, tendint a apuntar fràgilment el relat, transporten el lector al món del sud, sense que el text s’hi hagi d’esforçar explícitament. Les làmines més fantasioses i més espaiades en el temps modern juguen a enllaçar amb formes i colors dos mons diferents però a la vegada similars. Per això, la gran onada blava de la làmina de la pàgina 8 sembla que tingui la seva rèplica en una onada blava d’asfalt de la làmina de la pàgina 13. I la doble làmina del desert, de les pàgines 10 i 11 troba una rèplica, en el moviment i l’anar endavant amb l’esforç personal, en la doble làmina de les pàgines 20 i 21.
        Potser jo hauria optat a coberta per una de les dues làmines que perfilen la vida al poblat. Però, pensant-ho dues vegades, la idea de concentrar tot el conte en la imatge gairebé surrealista i el ball de les dues filles de les bessones com a mostra de dos mons que es retroben acaba enllaçant amb el sentit de fons de 'Noaga i Joana'.
        Un altre autor capaç de mantenir-se en la literatura per a joves sense diferències és Enric Larreula. El seu llibre, 'Amics de les estrelles', integrat per dos relats fantàstics, salta de la narració del conte clàssic a l’aventura galàctica. Jo em quedo amb el primer recurs, posats a triar.
        Les il·lustracions d'Arnal Ballester unifiquen els dos mons sense excessives diferències. A 'El tresor', el primer dels dos relats, Enric Larreula simbolitza la inutilitat de la recerca de la riquesa. Quan el seu personatge s’adona que s’ensorra la mina on treballa i, per fi, descobreix l’or a dojo, opta per salvar la pell i, ignorant l’or trobat, valora al màxim les petites coses de cada dia.
        Dos llibres, doncs, amb contes d’històries utòpiques, desitjables, a contracorrent de la moda d’un final de segle impregnat de materialisme i d'un constant tocar de peus a terra. Llibres per evadir-se de la realitat i, potser fins i tot, per intentar de canviar-la.

Suplement Cultura diari AVUI, 2 abril 1998