Complicitat i pell de gallina

Patxi Zubizarreta. Dos casos únics. Traducció de Daniel Luján. Il.lustracions d'Antton Olariaga. Alfaguara / Grup Promotor. Barcelona, 2002. A partir 14 anys.

Guy de Maupassant. Vetllant un mort i altres contes. Traducció de Lluís Maria Todó. Col.lecció Columna Jove. Editorial Columna. Barcelona, 2002. A partir 14 anys.

      'Dos casos únics' és un llibre que fuig dels tòpics i s'allunya d'allò que trobem habitualment en col.leccions adreçades als adolescents. I en fuig perquè prescindeix de qualsevol utilització de temàtiques del dia, de fer servir personatges d'avui mateix, i de recrear-se en conflictes amb els quals els presumptes lectors s'hi puguin identificar.
      Per entendre'ns, aquest és un llibre que no segueix les instruccions de l'última enquesta d'hàbits juvenils, un manual per als autors de literatura per a joves que, rellegit amb atenció, no acabes de saber què ha estat primer, si els resultats del manual fruit de l'enquesta o els relats fruit de la ficció literària.
      'Dos casos únics' expliquen dues històries insòlites en la vida d'un detectiu privat, retirat de les seves obligacions investigadores. Però l'exotisme, l'enigma i el misteri marquen el fil conductor dels relats i els reconverteixen en unes històries d'investigació.
      A 'El misteri de la dona serp', l'autor trasllada els lectors a un paisatge del passat, quaranta anys enrere, en un medi rural on, vist amb la distància, qualsevol fantasia ja és possible. A 'Jentzi', la descoberta de l'existència d'un personatge allunyat en els records situa l'acció.
      De fet, l'autor emmascara el que podrien ser dos contes de realisme màgic amb l'inici d'una carta que el mateix detectiu respon a un redactor d'una revista que es preocupa per mantenir la memòria del dia a dia de detectius que han deixat la seva inactivitat.
      ¿Però caldria això? Diria que no. Que és una targeta de presentació que té més pinta d'ham per al lector que no pas d'exigència de la mateixa estructura dels dos relats. Però, com tots els pròlegs, el lector farà bé de passar-hi els ulls abans d'endinsar-se en l'autèntica essència de 'Dos casos únics', per la qual, sens dubte, es deixarà engolir sense dificultats.
      Aquesta publicació també serveix per conèixer una mica més l'autor basc Patxi Zubizarreta (Ordizia, Guipúscoa, 1964), un autor llicenciat en filologia basca, que s'ha dedicat preferentment a la creació literària per a infants i joves que també fa de traductor i que té entre les seves obres en aquest camp el de la trilogia de 'Les mil i una nits'.
      I ja que estem parlant de narracions amb fons de misteri, el recull de contes de Guy de Maupassant (Castell de Miromesnil, Normandia, 1850 - París, 1893) és una bona oportunitat per passar dels textos de l'autor basc a l'autor francès.
      La traducció de Lluís Maria Todó, publicada fa aproximadament un any, acosta vuit contes de l'autor francès al lector català. Cap d'ells no el deixarà indiferent. Si 'Dos casos únics', de Patxi Zubizarreta, mantenen un clima de complicitat amb el lector, a qui convida a fer junts el camí, 'Vetllant un mort i altres contes', de Guy de Maupassant, poua en personatges d'ultratomba i situacions de les que en cinema posen la pell de gallina. Una oportunitat per comprovar si la lectura encara té aquestes propietats.

[Suplement Cultura diari AVUI, 4 juliol 2002]