Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

21 d’agost del 2014

Fugint del gueto

Uri Orlev. Corre, noi, corre! Traducció i il.lustració d'Eulàlia Sariola. Editorial Alfaguara Grup Promotor. Barcelona, 2002. A partir 12 anys.

      Afortunadament, ha aparegut una altra novel.la d'Uri Orlev. I dic afortunadament perquè aquesta edició permetrà recordar la seva anterior novel.la, 'L'illa del carrer dels Ocells'. Aquella, i aquesta d'ara, 'Corre, noi, corre!', parlen del gueto nazi. Però, si a la primera, Uri Orlev va descriure la situació del Gueto de Varsòvia, en aquesta descriu un altre gueto, aparentment més lliure, el rural, però igualment en mans dels malvats i dels còmplices dels malvats.
      Ens trobem novament davant d'una de les millors novel.les de l'any. Ja va passar, i ho vaig afirmar aquí, el 1998, amb 'L'illa del carrer dels Ocells'. Recordem: Uri Orlev neix a Varsòvia el 1931. El seu pare és fet presoner pels russos. Ell, la seva mare i el seu germà viuen al Gueto de Varsòvia. La seva mare és assassinada pels nazis. Ell i el seu germà són deportats als camps d'extermini.  Sortosament, els dos són alliberats en acabar la Segona Guerra Mundial. Són enviats a Israel, l'estat creat fa cinquanta anys per un jueu d'origen polonès, com Uri Orlev. Ara, Uri Orlev viu a l'infern contemporani en què s'ha convertit Jerusalem.
      De tot això, Uri Orlev en va parlar, fa gairebé dos anys, com a escriptor convidat en el II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, a Vilafranca. Uri Orlev, premi Andersen, va pronunciar la seva ponència en hebreu. Va entendre per què, essent jueu, en un congrés de professionals de la literatura catalana, no calia passar per una llengua frontissa, que hauria estat l'anglès. Les obres d'Uri Orlev tenen l'honestedat i la coherència d'un testimoni que no es pot inventar. Estic segur que l'autor s'ha emocionat en molts dels paràgrafs, quan els ha escrit. Són aquells en què els lectors també s'emocionaran. La bona literatura es detecta per aquesta connexió espontània que no té recepta.
      'Corre, noi, corre!' és una novel.la, traduïda de l'hebreu per Eulàlia Sariola, que ensenya a sobreviure en una situació límit. Diu Uri Orlev que la història es basa en el que va sentir explicar a un jueu d'origen polonès que tenia 5 anys quan els nazis es van fer amb Polònia i que en tenia 8 quan es va quedar tot sol a causa de la guerra. Això, però, no impedeix que Uri Orlev s'hi senti identificat. Ell també es va quedar gairebé sol per la brutalitat de la guerra. I per això hi ha uns moments del seu relat que tenen una semblança amb altres moments de l'anterior novel.la: la trobada al bosc, inesperada, fugaç, amb el seu pare, per exemple.
      Uri Orlev converteix la realitat de la seva infantesa en un testimoni que només el pas del temps podria fer que es confongués amb la ficció. Però la crueltat de conflictes actuals manté en una permanent alerta allò que va succeir i allò que continua succeint. 'Corre, noi, corre!' és la història d'un nen jueu que té com a gueto el bosc i els pobles de muntanya pels quals fuig, per sobreviure. El perill, la por, el coratge, l'enginy, l'amor, l'odi, la generositat, la traïció, l'egoisme, la fam, l'explotació, la natura, i també la decisió pròpia: sóc jueu, malgrat tot, diu el protagonista.
      Amb un mestratge poc habitual en el ram, Uri Orlev descriu allò que més coneix. I no en surten ben parats els nazis, és clar. Però tampoc no en surten ben parats ni tots els jueus, ni tots els polonesos. El lector destriarà entre els que actuen a favor de la bondat i els que actuen a favor de la maldat. No m'atreveixo a parlar d'una novel.la d'aventures. Per no confondre els infants víctimes de la guerra en aventurers. En tot cas, parlaria  d'una novel.la que té el do d'explicar en clau d'aventura  una història  de sentiments que corprèn  profundament.


[Suplement Cultura diari AVUI, 21 novembre 2002]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.