Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

17 d’agost del 2014

Pluja d'emocions

Montse Gisbert (text i il.lustracions). Les petites (i grans) emocions de la vida. Tàndem Edicions. València, 2003. A partir 5 anys.

Chemas Heras. Avis. Traducció del gallec d'Ariadna Martín. Il.lustracions de Rosa Osuna. Col.lecció Llibres per a Somniar. Kalandraka Edicions. Barcelona, 2003. A partir 5 anys.


      Potser sense proposar-s'ho, Montse Gisbert ha fet amb el seu petit àlbum il.lustrat una mena de manual d'emocions o, vist des d'una altra òptica, una pluja d'emocions que configuren el repertori complet de qualsevol bon relat literari. Les dobles làmines de l'àlbum serveixen perquè el lector primerenc ressegueixi una a una cadascuna de les sensacions que anirà descobrint pel camí de la vida. A la banda esquerra de la làmina, s'hi situa el breu text que acompanya cadascuna de les emocions, i a la banda dreta, el llenguatge visual ho reexplica amb les accions dels personatges.
      Àlbum de dos nivells de lectura, doncs, el textual i el visual. Un amb guspires d'aforisme; l'altre, amb personatges desmanegats, a vegades insinuats pel traç prim de l'autora, marcats en alguns casos per figures de caràcter geomètric, i en alguns moments amb tendència "shinchanaire", grotescos, inflats, en primers plans o tractats com a gomes elàstiques, tots enmig d'un to de colors suaus, segurament que per no alterar l'objectiu de l'àlbum: fer posar en contacte el primer lector amb la descoberta d'emocions com la felicitat, la por, el consol, la valentia, la tendresa, la gelosia, l'alegria, l'orgull, la vergonya, la impaciència, la timidesa, la maldat, la tristesa, la reconciliació, la marginació, l'amistat, la tossuderia, la complicitat, la curiositat, la separació, la solitud, la bondat, el dubte, la fanfarroneria, la diferència i l'amor.  Tot un manual de supervivència.
      L'altre àlbum, d'autoria gallega, 'Avis', de Chema Heras i Rosa Osuna, va ser distingit amb l'últim premi Llibreter, que atorga el Gremi de Llibreters catalans. L'editorial Kalandraka aporta amb aquest àlbum una petita faula sobre la gent gran i l'espurna de l'amor. També 'Avis' té clarament determinats dos nivells de lectura que es poden resseguir per mitjà del text o de les il.lustracions.
      En aquest cas, la senzilla història que s'inspira en un ambient rural ("Aquesta nit hi haurà festa a la plaça del Poble!", comença anunciant el text), juga amb dos personatges, la parella d'avis que decideix sortir de casa per aprofitar la gresca del carrer i anar a ballar. Però per sortir de casa cal fer goig i l'àvia es vol empolainar com en els millors temps. Sort en té del veterà pretendent que la convencerà que en ella concorren tots els atributs que converteixen l'àvia en "un sol". Com que l'amor és cec, la història dels avis balladors és de les que acaben bé, com a les pel.lícules amb petó.
      Les il.lustracions d''Avis', gairebé totes a doble làmina, centren cada escena en els dos protagonistes, però envolten les làmines amb els elements, animals, objectes i colors que van creant una atmosfera explicativa del món que els envolta. Elements complementaris que la il.lustradora situa al lliure albir en diferents angles de cada làmina, com un collage o un trencaclosques que fa endevinar què amaga, ni que no estigui situat en l'ordre que li correspon. Un tros de teulada, un barret de xemeneia, petits porcs, ocells, una regadora, una aixadella, la cua o el morro d'un gat, la troca de mitja descabdellada, un retrat de la parella sobre una taula camilla, roba estesa, l'armari de les potingues, la calaixera, o les peces que, juntes, completarien el quadre de l'envelat, amb músics i balladors inclosos. Tota una disposició d'elements que dóna dinamisme al relat visual i que es tanca amb una imatge de nit, de retorn a casa, de la parella que ha redescobert l'amor.


[Suplement Cultura diari AVUI, 25 setembre 2013]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.