Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

21 d’agost del 2014

Lectures estimulants

Diversos autors. Col.lecció Sense Límits. Editorial Empúries. Barcelona, 2002. A partir 9 anys.

Diversos autors. Col.lecció Mossegades. Editorial Empúries. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.


      Una ullada general a aquestes dues col.leccions aparegudes aquesta temporada confirma la intenció dels seus editors. Temes sense límits, per una banda, amb el benentès que qualsevol tema hi té cabuda mentre estigui dins la línia establerta de lectura estimulant per a aprenents de lectors madurs, i mossegades a discreció, relats breus, contes ràpids, per ser engolits un darrera de l'altre. En un "món de llibres sense lectors", tal com el definia l'escriptor Jostein Gaarder en l'últim congrés de l'International Board on Books for Young People (IBBY) de Basilea, els intents editorials de promoure "lectors en un món de llibres" només poden ser aplaudits.
      El catàleg està dominat per traduccions, tot i que també hi ha alguns autors catalans. Però la seva característica principal, a banda del contingut, és el disseny. Un disseny que fuig del cànon establert i que es "despentina" amb cobertes il.lustrades amb un to cridaner i amb tipografia de lletra manual, és a dir, lletra d'il.lustrador. A més, la col.lecció Mossegades es distingeix per un troquelat al marge superior dret que imita una mossegada, com si llegir fos tan senzill com clavar una queixalada a la llesca de pa o a la poma sense pelar.
      Així, doncs, a la col.lecció Mossegades, trobem un relat de Margaret Clark en què el protagonista es desperta un matí amb els cabells de punta, electritzats. La clau consisteix a esbrinar com és capaç de fer-los tornar tal com estaven, passant per una colla de problemes convertits en aventura. Un conte de Christobel Mattingley fa que la protagonista, que tendeix a ser una mica tranquil.la, arrenqui a córrer sense que la pugui aturar ningú. Un altre de Margaret Mahy relata la passió del protagonista per anar a l'abocador i remenar-hi les escombraries, una història de ficció que té, però, el seu referent real en molts llocs del planeta on els abocadors són l'últim reducte de la pobresa.
      Moya Simons fa entrar els lectors en el joc de les mentides quan el seu protagonista assegura que ve del planeta Mart, cosa que ho corroboren les orelles estil Palomino. L'autor Bill Condon aporta el germans Porker que no són el que aparenten i que són uns trapelles que fan anar de boig la seva mestra. Max Dan és un altre autor que no té cap necessitat de recórrer als abocadors, com la col.lega de col.lecció, Margaret Mahy. En aquest cas en té prou amb  la quisca de casa, amb uns pares més que bruts, a qui el protagonista intentarà reciclar.
      La col.lecció Sense Límits presenta continguts una mica més complexos, tot i que no s'adreça a una franja lectora determinada sinó que deixa que sigui el lector qui triï allò que li sembli més adequat al seu nivell. Les històries de Sense Límits poden endinsar-se en la ciència-ficció com la de Frank Baeer i Rita Mühlbauer, o en un relat de Joachim Friedrich que reprenen l'inesgotable tema de les bruixes i l'home-llop. El terror s'hi troba de la mà de l'autora Anne Fine, amb un llibre de malsons entre dues companyes de biblioteca. La tendresa i la frontera del seny i la rauxa són tractats per Morris Gleitzman amb una protagonista bocamolla que dóna títol al llibre. L'autor Peter Carey, guardonat amb el Booker Prize, utilitza la loteria com a eina de creació per parlar d'un petit protagonista que vol arribar a casa amb la grossa a la butxaca. I l'autora Theresa Breslin, guardonada amb el Carnegie Medal, hi és present amb dos gèneres, el terror, ambientat en un cementiri, i l'humor, amb un conte d'embolics de noms de fonts.


[Suplement Cultura diari AVUI, 14 novembre 2002]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.