Potàgia literària i púding de poma

Fiona Waters. Contes de màgia d'arreu del món. Traducció de Yannick Garcia. Il.lustracions de Fabián Negrín. Edicions de La Magrana - RBA. Barcelona, 2003. A partir 9 anys.

Madonna. Les pomes del senyor Peabody. Traducció de Daniel Cortès. Edicions Destino. Barcelona, 2003. A partir 9 anys.

       En plena eufòria  de la màgia com a matèria  literària, arran, és clar, del fenomen Harry Potter, han estat moltes les col.leccions que han incorporat  en el seu catàleg novel.les d'aquest gènere o recopilacions de contes que, en alguns casos, són textos literaris tradicionals que han servit de base per a construir  arguments de relats actuals.
       L'àlbum 'Contes de màgia', de l'anglesa Fiona Waters, és una d'aquestes apostes. L'autora, que també ho és de literatura per a infants, s'ha dedicat a recollir contes tradicionals d'arreu del món. L'àlbum, en edició de luxe, aplega contes de diverses cultures: alemanya, dels indis de l'Amèrica del Nord, anglesa, txecoslovaca, escocesa, italiana, islandesa i siciliana.
       Bruixots, curanderos, homenets verds, fetillers, moliners, pescadors, grangers, camperols, reis, prínceps, fades i, per descomptat, el mag Merlí, configuren un retaule de personatges que, de tan familiars, com els de les telenovel.les televisives d'avui en dia, es fan gairebé imprescindibles.
       L'avantatge de pouar en les rondalles i els contes tradicionals és que, malgrat les reiteracions dels seus protagonistes, els discursos repetitius, els recursos més que sabuts que utilitzen i els jocs de mans amb trampes consentides per lectors de tots els temps, precisament perquè s'han convertit en parents llunyans i mitificats de qualsevol imaginari col.lectiu, mai no són qüestionats pel que diuen i fan, sigui bo o dolent, balança inevitable de la rondallística tradicional.
       El tret comú d'aquest nou àlbum és que tots els contes i els seus personatges es veuen entrampats per l'atzar de la màgia. I és només amb màgia com es desencallen la majoria dels conflictes que plantegen. Les il.lustracions de l'àlbum, tan sovint l'autèntica motivació per recórrer a un altre recull com aquest, són originals d'un dibuixant argentí, Fabián Negrín, resident actualment a Milà. Perspicaç en els detalls, juga també amb la màgia o la imaginació que li permeten els textos, amb la qual cosa aconsegueix algunes làmines espectaculars, amb aspectes surrealistes, al costat d'altres que, d'un clàssic tan clàssic, gairebé rellisquen paper cuixé avall. Coses de la màgia que ara es porta.
       Un altre il.lustrador amb ressonàncies clàssiques és el que s'ha encarregat de posar imatges al segon llibre de Madonna. Resident a Cincinatti, Loren Long té el mèrit de ser un fan del bèisbol, esport que reflecteix en algunes de les làmines de 'Les pomes del senyor Peabody', un professor d'història i entrenador de bèisbol de l'escola del conte que, a més, sembla que pispi pomes a la primera parada que troba.
      Si en aquesta segona temptativa literària de Madonna, les il.lustracions permeten una passejada més reconfortant que en el primer àlbum perquè les figures de Loren Long tenen l'aire de peces de plastilina en primer pla, el text, en canvi, cau novament en una ximpleria i una moralitat sense escrúpols que sembla que Madonna extregui dels contes adoctrinadors més tronats. I no és exageració perquè la mateixa cantant i ara escriptora confessa que la història està inspirada en un conte de gairebé tres-cents anys que li explicava el seu mestre de kabbalah. És a dir, en filosofia creativa maddoniana: que inventin els altres.

[Suplement Cultura diari AVUI, 12 febrer 2014]