Fantasia poètica i cruel

Joan Armangué. L'àngel de la son. Il.lustracions de Gallardo. Col.lecció El  Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Eduard Màrquez. Les granotes de la Rita. Il.lustracions de Cristina Losantos. Col.lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Salvador Comelles. El llop viu a dalt. Il.lustracions d'Isabel Gomis. Col.lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.

      Aquests tres relats es distingeixen pel tret comú de la fantasia amb tons poètiques que no cau en la concessió que tant els destinataris, com els lectors madurs, que sovint els fan de veu transmissora, potser esperarien. Els tres autors, de línia literària solvent, aporten tres contes brevíssims, que semblen més pensats per a acompanyar àlbums il.lustrats, tot i que en aquest cas la col.lecció té el format de llibre de lectura clàssic.
      Dels tres, el que té un registre més humorístic és 'El llop viu a dalt', de Salvador Comelles; el que tendeix a un registre més surrealista és 'Les granotes de la Rita', d'Eduard Màrquez; i el que s'empara més en la poètica del llenguatge és 'L'àngel de la son', de Joan Armangué.
      I si hem de parlar de l'anècdota que dóna suport a cadascun dels relats, cal destacar que en cap cas hi  ha la tendència a fer fàcil el contingut per "fomentar la lectura". Més aviat, els tres relats estrenyen tant com poden el cargol de la imaginació "fomentada a través de la lectura".
      A 'L'àngel de la son', de Joan Armangué, l'autor fa una recreació d'un dels molts recursos per fer dormir els més petits. El filtre literari, però, transforma el relat en un anar i venir entre la sorpresa de fer-se gran i la tranquil.litat de mantenir-se petit, al costat del ritme apressat dels pares, que només deixen com a premi de consolació el típic somni amb els "angelets". Armangué fa arribar un d'aquests "angelets" a cavall, sobrevolant ciutat i barris fins a aconseguir que el protagonista caigui rendit i bressolat per l'àngel de la son, que dóna títol al relat.
      També Eduard Màrquez, a 'Les granotes de la Rita', entra en el món dels somnis. El cas de la protagonista d'aquest relat és singular. Després de fer la guitza als grans amb insomni infantil, descobreix que comptar xais pot ser més complicat del que sembla.  Els xais de l'hora d'agafar el son de la Rita es tranformen en granotes. I, en un punt de crueltat, que tots els contes per als més petits haurien de tenir, si es vol ser fidel a la tradició, l'entrada en el somni d'una llopada amb males intencions, capgira del tot el que podria semblar un relat d'animals de bona fe.
      I de llop a llop, i tiro perquè em toca. Salvador Comelles a 'El llop viu a dalt', ironitza sobre les dificultats de canviar de casa i conviure amb segons quina comunitat de veïns, fent entrar al veïnat els personatges principals de La Caputxeta Vermella, un dels inquilins literaris que deu haver viscut en més habitatges rurals i urbans i de tota mena de la mà dels autors que l'han manllevat al llarg dels temps.
      Les il.lustracions dels tres llibres, en color, mantenen una línia expressiva en cadascun d'ells segons el ritme que marca el text. A 'L'àngel de la son', la grandària, la petitesa, i el ritme frenètic de la família són representats per Gallardo des d'una òptica dels ulls que descobreixen el món. A 'Les granotes de la Rita', Cristina Losantos fa unes làmines detallistes que, en algun moment, obliguen a fer una aturada de la lectura per complementar l'ambient del relat que la il.lustradora aporta. A 'El llop viu a dalt', Isabel Gomis dóna vida a cadascun dels personatges en algunes de les escenes més importants del relat amb unes il.lustracions estilitzades i nítides que només es deixen emportar pel tòpic en la representació de l'àvia amb manteleta i fent mitja, una generació entranyable però gairebé extingida si tenim en compte com són les àvies d'avui en dia.

[Suplement Cultura diari AVUI, 19 juny 2003]