Tres premis de literatura infantil

Mercè Anguera. Sóc molt Maria. Il.lustracions de Mabel Piérola. Editorial La Galera i Cercle de Lectors. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.

Mercè Anguera. Caga, tió! Il.lustracions de Mikel Valverde. Col.lecció Cues de Sirena. Editorial La Galera. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.

Lorenzo Silva i Jordi Sàbat. Laura i el cor de les coses. Col.lecció Destino Infantil. Editorial Destino. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.

     Aquests són tres llibres que corresponen a tres dels premis anuals adreçats a la franja lectora primerenca, el de l'Hospital Sant Joan de Déu, el Comte Kurt i l'Apel.les Mestres. Per tant, són tres premis que haurien de demanar guspira en la narració i que acaben ampliant el seu objectiu amb les il.lustracions que arrodoneixen el text original i tenen així l'oportunitat de convertir-se en llibres per a tots els públics.

Es dóna la circumstància que dos dels premis han estat atorgats a la mateixa autora, Mercè Anguera, tot i que les edicions de l'un i de l'altre són considerablement diferents. 'Sóc molt Maria', el conte il.lustrat per Mabel Piérola, ha esta dissenyat per sobtar qui hi passi els ulls. Mabel Piérola ha elaborat un llibre que és una peça d'artesania i ha defugit de classificar-lo a les cobertes amb una il.lustració determinada. Massa neutra i tot. Per això l'aparença és la d'un diari que, a dins, amaga sorpreses, i de les bones.

Són tot escenes des del punt de vista de la petita protagonista, un personatge que el dia que va al casament d'una tieta seva, es planteja qui i per què és com és, davant les diverses versions contradictòries que rep dels adults que l'envolten. Així, Mabel Piérola mostra grans figures, gairebé sempre escapçades, per donar la sensació de la mirada, per exemple, d'un mateix sobre una part del seu cos, acompanyades d'un element extern que situa l'ambient on es mou el personatge. El to càlid de les làmines no s'abandona en tot l'àlbum. Les pinzellades de traç gruixut remarquen les imatges que l'autora vol definir més aproximades al personatge (els amics, els grans, un gat...) per acabar tancant amb una làmina desplegable en tres cossos i la protagonista sencera, envoltada d'algunes de les seves joguines i objectes preferits. Piérola ha tendit a la il.lustració de referències clàssiques, però amb una esgarrapada molt contemporània.

Les il.lustracions que Mikel Valverde ha fet per al Comte Kurt de la mateixa autora són, per necessitats d'edició, tota una altra cosa. En aquest cas, l'autor perfila els personatges (pares, tió i dos germans) i n'omple de colors cadascuna de les seves parts, fins al punt que l'acoloriment posterior sobre apunts de línia simple pren forma i contingut. De la mateixa manera que els dos llibres són molt diferents, també els contes de Mercè Anguera són molt diferents. El que li va valer el premi Hospital Sant Joan de Déu és més treballat, potser pensant en un primer lector ja més fet. En canvi, el que li va valer el premi Comte Kurt és excessivament limitat, potser per les circumstàncies del mateix premi. Així com en el primer hi ha un procés de recerca de la identitat del personatge a través de la intriga, en el segon, la linealitat i obvietat que s'hi segueix s'escapa de la guspira que un premi hauria de demanar, cosa que fa tenir seriosos dubtes sobre l'encert de parlar de "premi" en el cas del Comte Kurt, quan potser és més la "recerca" d'un text per als primers, molt primers, lectors.

D'altra banda, l'àlbum del premi Apel.les Mestres, pel que fa al text, és un cant a la necessitat de compartir, a partir dels ulls de la protagonista que aprèn a veure les coses que més estima i a apreciar-les per no viure en l'egoisme d'aprofitar-se'n ella sola. L'il.lustrador Jordi Sàbat ha optat per un treball que transporta a una mena de bagul de joguines. El cavall de cartró, les bitlles, els soldats de plom, el cotxe de curses i alguna altra joguina pròpia dels encants introdueixen la imatge frontal de la protagonista que assalta el visitant de l'àlbum amb una làmina que recorda un dels retrats de la primera etapa de Joan Miró. La resta és un recorregut minuciós per les peces del bagul fins a deixar-lo buit.

[Suplement Cultura diari AVUI, 19 desembre 2002]