Un gran conte és una gran mentida

Koumera Diakhaby. Pell de llarinté, cua de tiré. Adaptació de Franz Hurtado. Il.lustracions de Sílvia Bayo. Editorial Tiré. Rubí, 2003. A partir 7 anys.

Tanya Robyn Batt. El teler de contes. Històries fantàstiques teixides d'aquí i d'allà. Traducció de Fina Marfà. Il.lustracions de Rachel Griffin. Intermón Oxfam. Barcelona, 2003. A partir 10 anys.

      Diakha Madina és un poblat del Senegal que fa frontera amb Mali. Els seus habitants són de l'ètnia mandinga, una de les més antigues. El poblat no té ni electricitat, ni aigua corrent, ni carreteres, ni telèfon. Les famílies viuen en cabanes. I les trobades tenen lloc sota un gran mango.
      Aquestes i altres dades són l'apèndix d'aquest àlbum il.lustrat amb un conte tradicional mandinga que ha recollit Koumera Diakhaby. Són els mandinga els que diuen que un gran conte és una gran mentida. El relat recull l'herència del segle XIII fins ara, que és l'herència dels mandinga. 'Pell de llarinté, cua de tiré', que en català pot semblar un invent lingüístic, és un joc amb dues paraules mandinga: 'Pell de lleó, cua de girafa'.
      El  conte és una al.legoria de la festa del naixement d'un mandinga i la festa dels noms (bateig) que es fa enmig de grans ballades en honor dels infants. Amb aquests elements el conte tradicional mandinga barreja la passió per obtenir una pell de lleó, animal emblemàtic de l'ètnia, i una cua de girafa. La pell, perquè faci de bressol del nadó. La cua, perquè acompanyi la festa del ball. 
      Tots aquests ingredients (festa, ball, alegria, naixement, cacera...) es reflecteixen en les làmines de la il.lustradora que conjuga el fons fantàstic del conte amb la realitat encara vigent avui de l'ètnia en el seu hàbitat tradicional.
      Un altre àlbum que recull històries tradicionals d'arreu  del món és 'El teler de contes' que aplega set històries per aproximar-se també a l'art dels teixits. 'La intel.ligent Anaït' és un conte híbrid de les versions persa i armènia que barreja amor i l'art de teixir catifes. 'La roba de la serp Pembe Mirui' és un conte swahili que recorda 'El gat amb botes' i que és introduït per una explicació sobre les arts de la tela de l'Àfrica oriental.
      El conte xinès, 'El brocat de seda', no pot defugir la introducció de la història de la seda, cinc mil anys enrera, i la famosa ruta de la seda. 'La capa de plomes' és un conte hawaià i per això la introducció parla de teixits fets especialment amb vegetals tant del sud del Pacífic, com de Hawai i de Nova Zelanda. 'Les tres fades' és un conte suec i presenta una variant nòrdica de 'Les tres filadores', dels germans Grimm, i s'assembla també a la història del nan alemany, Rumpelstilskin, que canvia les fades per tres homes amb cara de pomes agres. Serveix per parlar del lli, considerat la primera fibra utilitzada per produir teixits.
      'L'abric de pedaços' és un conte jueu que s'aprofita per parlar del patchwork, del bon costum d'apedaçar que s'ha transmès fins a l'actualitat, i del quilting, una mena d'encoixinat de tècnica molt antiga que s'ha transmès de generació en generació. I 'La benedicció del cocodril' és un conte indonesi que beu de les fonts de 'La Ventafocs' i que s'aprofita per parlar de les teles tradicionals de Java anomenades bàtik.
      Les il.lustracions de l'àlbum parteixen de fotos dels brodats de desenes de teixits, cosa que converteix el llibre en un passeig divulgatiu a la tradició dels teixits amb rerefons  literari popular i tradicional.

[Suplement Cultura diari AVUI, 18 desembre 2003]